Economia

Caixabank i Bankia continuen negociant la fusió. L'exconseller del Banc d'Espanya i catedràtic d'Economia Guillem López Casasnovas assegura que les dues entitats estaven abocades a fer-ho per les dificultats per tenir rendibilitat en aquest context. I ha avisat que la part principal la trauran tancant oficines. Per la seva banda, el president de l'Associació d'Usuaris de la Banca, Manuel Pardos, ha assegurat que els clients no n'haurien de sortir perjudicats perquè la llei no permet fer canvis en els contractes dels productes que ja es tenen.

El degà del Col·legi d'Economistes, Anton Gasol, dona per feta la fusió entre els dos bancs i defensa que ve motivada per interessos governamentals. Gasol recorda que una d'aquestes entitats, Bankia, va ser rescatada amb fons públics, i en aquest sentit apunta que aquesta unió representarà també la privatització d'aquests diners.

La pandèmia ens ha obligat a repensar moltes coses: com ens movem, com ens relacionem¿ I ens ha forçat a fer canvis a les escoles, a les feines, durant les vacances¿ També ha posat en evidència les mancances del model econòmic del nostre país, fonamentalment basat en el turisme i les activitats que se'n deriven. Però pot ser la situació per la qual estem passant una oportunitat per canviar de model? O tot seguirà igual? Ho preguntem al professor Xavier Sala-i-Martín.

Joan Antoni Melé va estar treballant en un banc convencional, fins que un dia se'n va cansar. I va començar a treballar al primer banc ètic europeu, del qual ha estat subdirector general a l'estat espanyol.

Avui parlarem sobre el poder que tenim a l'hora de decidir a qui confiem els nostres diners, sobre com podem construir un món millor des dels bancs i sobre com hem de canviar la manera de parlar d'economia.

Qui mou els fils? Som 400 famílies i al final són sempre els mateixos els que es passen el porró. Quines són les grans nissagues que han ocupat el gran poder polític del nostre país?

Sota el pseudònim de Roger Vinton, l'autor de "La gran teranyina" ens explica tot l'entrellat de les gran famílies de poder a Catalunya. Avui, la cervesera Damm.

La crisi de la Covid-19 s'ha acarnissat amb tots els col·lectius de professionals que treballen directament o indirectament en el sector de la cultura: intèrprets, tècnics, autors, creadors... La majoria de persones que hi estan vinculades s'estan trobant en greus situacions de precarietat o de disminució d'ingressos.

Coneixem com els ha afectat la crisi i com estan subsistint l'actriu Mercè Martínez, la flautista Patrícia de No i el tècnic de so Paco Melero. També parlem amb la plataforma "Ajuda, actua, alimenta", que treballa per subministrar aliments a persones del sector cultural que han resultat molt afectades per la crisi.

El comerç i el sector turístic de la Costa Daurada es mostren preocupats per l'impacte de la crisi de la Covid-19. L'Ajuntament de Salou admet que és un dels municipis que més patirà la situació.

¿L'acord de Nissan ha posat de relleu la importància de la figura del mediador. Sense la mediació de la Generalitat, les parts potser haurien acabat fent creu i ratlla, la direcció hauria tirat pel dret amb un ERO unilateral, i els treballadors haurien anat als tribunals, amb l'angoixa de la incertesa mentre no s'hi pronunciaven i unes indemnitzacions més minses. Nissan ha tingut un final feliç, malgrat tot, gràcies la mediació de l'equip del Departament de Treball, liderat per la subdirectora general de Relacions Laborals, Àngels Cuadrada, amb qui hem parlat.

Estiu difícil i inusual per al sector turístic. Les mesures anti-Covid i la davallada del turisme internacional --segons dades del juny, la caiguda va ser d'un 97%-- afecten de ple el sector. Els hotels de Barcelona, que depenen molt dels visitants estrangers, ja donen per perduda la temporada. Altres establiments, com els càmpings, esperen poder-se salvar gràcies al públic familiar català. En general, però, l'ocupació ha baixat força a tot arreu i, tot i que encara és d'hora per fer números, el sector turístic preveu pèrdues milionàries. La Judit Pastor ha parlat amb representants del sector i posa números a tot plegat.

Pugen un 16% els morts en accidents a la feina en els primers sis mesos de l'any, malgrat la forta aturada de l'activitat econòmica durant l'estat d'alarma. Una dada que preocupa el sindicat Comissions Obreres, que també demana més protecció per a aquelles persones que fan teletreball. Ens ho explica en aquest informe la Judit Pastor.