Economia

Avui analitzem l'actualitat amb Ferran Espada, director de Públic, Albert Ortas, director d'Intermedia, i Sònia Andolz, politòloga i professora a la UB. Amb ells parlem dels preus dels lloguers de l'habitatge a Barcelona, arran de les darreres novetats en la llei catalana que pretén regular els preus del lloguer.

En clau política també analitzem les votacions d'aquest cap de setmana per escollir els òrgans de govern de Junts i connectem amb el Parlament per conèixer l'ambient previ al ple sobre la monarquia.

I pel que fa a la contenció de la pandèmia provocada per la Covid-19, analitzem la nova estratègia de cribratge massiu que s'està realitzant al Vallès Occidental. Connectem amb Terrassa on també s'han instal·lat dues carpes per fer proves PCR a la població i parlem amb l'alcalde de la població, Jordi Ballart.

Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya critiquen el procediment "opac i poc transparent" amb què s'ha elaborat la proposició de llei per regular els lloguers, impulsada pel Sindicat de Llogateres i quatre grups del Parlament (JxCat, ERC, Comuns i CUP), i que ha rebut un dictamen desfavorable del Consell de Garanties Estatutàries. El president del Consell de Col·legis d'APIS catalans, Joan Company, creu que la norma s'ha fet de forma precipitada, i que "no s'aguanta per enlloc". Nega que els lloguers continuïn pujant desbocadament, i de fet apunta dades que indiquen que han caigut l'últim any. Afirma que, contràriament al que passa amb la compra-venda, el mercat de lloguer està equilibrat, i adverteix que si s'aprova la llei tal com està, es reduirà l'oferta de pisos per llogar.

El portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters, Jaime Palomera, treu importància al dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que ha tombat part de la llei per regular els lloguers, perquè no és vinculant. I emplaça els sectors de Junts per Catalunya que volen canviar el text pactat fa un mes a tornar al consens trobat per les entitats i quatre grups parlamentaris. "No s'entén que un sector minoritari al Parlament a última hora es vulgui desdir d'allò que vam pactar. Perquè tots vam fer concessions abans, per trobar el consens". Palomera també confia que, quan la proposició de llei arribi al ple del Parlament, al setembre, el govern espanyol no hi presenti recurs en contra. "Ningú entendria que el govern de l'estat bloquegés la regulació de lloguers".

Miren Etxezarreta, Gonzalo Bernardos i Ramon Tremosa, debaten sobre la crisi associada a la pandèmia i sobre com se'n pot sortir el país. Els tres economistes plantegen diversos escenaris possibles i fan una crítica de la gestió de la situació d'emergència.

L'economia espanyola ha entrat en recessió després d'enfonsar-se un 18,5% el segon trimestre de l'any respecte al trimestre anterior. És la caiguda trimestral més gran de la sèrie històrica coincidint en plena crisi sanitària i amb l'aturada de l'activitat per l'estat d'alarma. Segons l'Institut d'Estadística, entre els mesos d'abril i juny el PIB s'ha desplomat per la davallada sense precedents d'un 21% del consum de les llars i de més d'un 22% de la inversió. En parlem amb l'economista Oriol Amat

Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, ha anunciat que la Generalitat presentarà un recurs d'inconstitucionalitat a l'ingrés mínim vital del govern espanyol per evitar una gestió com la dels ERTOs. El conseller ha explicat que faran valer que "l'Estatut d'Autonomia diu que les prestacions no contributives són exclusives de la Generalitat".

Chakir el Homrani també defensa mantenir les competències de les residències perquè són "equipaments socials". I ha afegit que la situació a les residències és "molt millor" que al març perquè s'ha "controlat" la "tensió" derivada de la falta de material i personal.

Respecte al fet que la taxa d'atur s'hagi enfilat al 13%, segons l'última enquesta de població activa (EPA), el conseller de Treball ha dit: "El repte serà que, a la tardor, els ERTOs no es converteixin en EROs."

També sentim les valoracions d'El Homrani sobre la suspensió judicial del tercer grau als presos del procés.

Els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT a Catalunya entenen que l'acord pel fons de recuperació europeu no evitarà la derogació de la reforma laboral a Espanya. Javier Pacheco (CCOO) creu que les reformes que derivin del pacte de Brussel·les han de "posar les persones en primer lloc" als països que han patit més la crisi de la Covid-19, en matèria de protecció d'atur i de reactivació econòmica. Camil Ros (UGT) demana que s'allargui la cobertura dels ERTO "més enllà del setembre". També planteja que, com han fet altres països d'Europa, es faci "un xec" per gastar en turisme i gaudir de les vacances, perquè d'aquesta manera també s'ajuda aquest sector. Pacheco valora negativament l'última oferta de Nissan en les negociacions de l'ERO per tancar les factories a Catalunya: "Cal canviar un acord per tancar i acomiadar, per un acord per garantir la viabilitat i l'ocupació" i no ajornar mig any el tancament de les plantes, com ha proposat l'empresa.

Els 27 han superat el bloqueig dels Països Baixos i la resta de "frugals" en una cimera que gairebé ha estat la més llarga de la història. El fons tindrà 750.000 milions d'euros, 390.000 dels quals d'ajudes directes als països més afectats per la pandèmia. Crònica del corresponsal a Brussel·les, Jordi Baró.

Qui fa els mapes que consultem cada dia al mòbil? Qui controla la tecnologia GPS? Quines alternatives hi ha? Ens orientem en el món dels mapes i el posicionament global amb Jon Sindreu i Toni Rodon.

El catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona es mostra preocupat per la situació de confusió que s'ha generat en el confinament a Lleida. El president de la Fundació del Cercle d'Economia està amoïnat perquè creu que encara no som conscients del que és una economia pandèmica: "Hem d'aplicar solucions diferents d'una recessió convencional." Antón Costas reconeix que el confinament és inevitable però creu que hem d'aprendre a anticipar-nos. Treballar com a detectius per saber què passa i actuar com a cirurgians per trobar una solució. L'economista adverteix que mai més tornarem a consumir com ho fèiem abans del coronavirus.