Economia

L'AVE de la Meca és només un dels múltiples exemples de com els caps d'estats, dues monarquies en aquest cas, es posen d'acord per adjudicar contractes milionaris d'infraestructures, materials o productes de tot tipus. En parlem amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon.

L'economista Xavier Sala-i-Martín creu que, ara com ara, el president nord-americà Donald Trump ho té complicat per ser reelegit al novembre, per la nefasta gestió de la crisi racial arran de la mort de George Floyd, i també per la gestió de l'emergència sanitària del coronavirus: "Dependrà de si es troba un fàrmac o una vacuna abans del novembre. És possible que, si això passa, hi hagi una eufòria econòmica tan gran que li salvi el cul a Trump." El professor de la Universitat Colúmbia veu "amb tristesa però també amb esperança" l'onada de protestes per la brutal mort de Floyd: "Espero que ara sigui diferent d'altres episodis de brutalitat policial contra afroamericans." Sala-i-Martín lamenta que Trump posi més llenya al foc a les xarxes: "Trump quan tuiteja sembla que s'hagi pres cinc gintònics." També celebra el manteniment dels tipus d'interès a zero als Estats Units, perquè creu que per atenuar la crisi per la Covid-19, la Fed, el BCE i l'FMI han de posar diners en circulació.

El director general de la Caixa d'Enginyers pronostica una reactivació econòmica que en un gràfic s'assemblarà a la lletra U. "Tant de bo sigui en forma de V", diu Joan Cavallé, perquè això voldria dir que seria més ràpida. Però ara "l'economia és a l'UVI, i no se sap si podrà passar a planta d'aquí dues o tres setmanes". Cavallé constata que l'aturada econòmica per la pandèmia de la Covid-19 ha estat "molt important: les peticions de moratòries d'hipoteques han crescut un 5% entre els nostres socis, i les prestacions per desocupació s'han multiplicat per quatre, d'un mes per l'altre". Admet que el creixement de la cooperativa de crèdit després de l'1-O del 2017 ha estat important, "per les raons que sigui, i se'ns ha vist més". Amb el trasllat de la seu social fora de Catalunya de Banc Sabadell i Caixabank, la Caixa d'Enginyers s'ha convertit en la primera entitat financera amb domicili social a Catalunya, i ha passat de 142.000 a 204.000 socis, en a penes tres anys.

L'arribada de la pandèmia i les seves conseqüències ha animat la venda de bicicletes a casa nostra. La mateixa tendència es repeteix en ciutats europees com Brussel·les i a les principals ciutats tant d'Alemanya com d'Itàlia. A Rússia també s'ha incrementat la venda de bicicletes, però hi ha un factor clau i molt determinant en aquest país: la meteorologia. Amb el bon temps les vendes pugen, però amb el fred s'han desplomat.

Amb el catedràtic d'economia Santiago Niño-Becerra, a la seva secció "MasterClass", valorarem l'anunci del tancament de l'empresa Nissan i ens dirà quin futur hi veu. També plantejarà les inversions que al seu parer seran clau en els pròxims anys a Catalunya: a les empreses tecnològiques, i als sectors turístics i agrícoles d'alt valor afegit.

Amb en Toni Rodon i en Jon Sindreu parlem sobre les manifestacions: qui surt al carrer? Per a què serveixen? I quines conseqüències econòmiques poden tenir?

Amb la pandèmia, l'interès per adquirir una bicicleta s'ha disparat. Les botigues han notat un augment de vendes i també de les reparacions, també en el cas de les bicicletes plegables. Segons dades del Gremi de Venedors de Bicicletes, en poques setmanes les vendes han augmentat un 20% i les reparacions, un 50%. Ara caldrà veure si aquestes bones dades són conjunturals o bé si es mantindran en els propers mesos.

Què representa la marxa de Nissan per a Catalunya? Es pot nacionalitzar? Què s'ha fet i què no per salvar la fàbrica? En parlem amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon.

Anton Costas, catedràtic d'Economia a la UB i president de la Fundació del Cercle d'Economia, espera que l'ingrés mínim vital "hagi vingut per quedar-se perquè "era un greuge que Espanya fos dels pocs països europeus que no tenia aquesta barrera contra la pobresa severa". Segons Costas, aquesta prestació és "una ajuda perquè molta gent pugui portar una vida digna i és un ingrés que va a parar directament al consum econòmic".

Marcos Lamelas, Empar Moliner, Laura Pinyol i Malcolm Otero valoren l'aprovació d'aquest subsidi que serà compatible amb altres, com els de l'atur, i també amb sous baixos que no permetin arribar a uns mínims dignes. La quantitat variarà entre els 462 i els 1.015 euros, depenent del nombre de persones que formin la unitat familiar i de les característiques de cada llar.