Economia

L'economista Xavier Sala-i-Martín és gràfic explicant els devastadors efectes de la profunda crisi econòmica derivada de la Covid-19, perquè l'impacte és devastador. Ho explica amb una imatge gràfica: "Ha caigut el meteorit que va extingir els dinosaures i milions d'espècies. Tothom ha d'entendre que qui s'adapti, sobreviurà. I els restaurants, les botigues i el petit comerç que no s'adaptin, hauran de tancar les portes. Deixem d'esperar una ajuda dels governs, que no vindrà, i que tothom intenti adaptar-se." El professor de la Universitat Colúmbia emplaça les empreses a reinventar-se, perquè els governs, diu, no han seguit l'exemple de la comunitat científica, que coopera per trobar una vacuna contra el coronavirus. Sala-i-Martín és crític amb el paper de l'Organització Mundial de la Salut, perquè, a partir de la "interpretació errònia de dades", al gener va dir que el virus no es contagiava entre humans, i després que les mascaretes no servien per evitar-lo.

Entrevistem Oriol Amat, catedràtic del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, per saber què hi ha darrere dels 27.000 llocs de treball destruïts a Catalunya i dels 285.000 al conjunt de l'Estat, segons les dades del primer trimestre de l'enquesta de població activa (EPA). És la primera enquesta que es fa pública des que es va declarar l'estat d'alarma, però només en reflecteix els primers 15 dies i no compta els ERTO. Segons Amat, són dades que "no ens aproximen al que està passant".

Parlem dels repartidors i "riders", un servei essencial absolutament precaritzat. En parlem amb Carmen Juares, responsable de Noves Realitats de Treball i Precarietat de CCOO de Catalunya; Txiki Blasi, missatger de la Cooperativa Mensakas de Barcelona; Isaac Rodergas, repartidor de Glovo a Barcelona; Juan Antonio Alonso, repartidor en moto de Correus; David Vicente, carter de Correus, i altres veus de repartidors de diferents plataformes.

Quin aval econòmic has de tenir per arribar a la presidència del Barça? Si el Barça fos un estat, seria una democràcia? Economia i política del club, amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon.

Has anat a comprar farina? N'has trobat, al supermercat? Et sembla més cara que abans? Amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon parlem sobre el preu dels aliments.

La catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia i Gestió de la Universitat de Las Palmas Beatriz González López-Valcárcel considera que la crisi social i econòmica generada pel coronavirus pot ser més forta que la del 2008 i avisa que Europa necessitarà un nou pla Marshall.

El professor de la Universitat Columbia Xavier Sala-i-Martín és optimista sobre les possibilitats de trobar una vacuna per a la Covid-19: "Trobarem la solució, i la trobarem aviat." Sala-i-Martín argumenta així aquest pensament positiu: "Tenim 7.500 milions de cervells al món que s'han conjurat per resoldre un mateix problema, de forma coordinada. Això no havia passat mai abans en la història de la humanitat. Ni amb les guerres mundials, ni amb la carrera espacial, ni amb la lluita contra el canvi climàtic. Els científics i la societat civil ara remen en una mateixa direcció: posar fi a l'emergència sanitària." Una altra cosa, diu pel que fa al reconegut economista, és com s'afronta la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus. Creu que la descoordinació de mesures farà que la solució no sigui tan ràpida. Sala-i-Martín qualifica de "fum" les previsions de recessió global que fa l'FMI: "Només fa volar coloms, perquè tot dependrà del que duri l'emergència sanitària."

L'FMI preveu que Espanya pugui viure la pitjor crisi econòmica dels últims 80 anys. L'anàlisi, amb Miren Etxezarreta, economista i catedràtica jubilada de la UAB; Antoni Castells, catedràtic d'Hisenda Pública de la UB i exconseller d'Economia; Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB, i Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya.

Sobre les previsions de l'FMI, Antoni Castells ha dit: "La previsió de l'FMI és raonable. La xifra del 8% no em sembla cap disbarat."

Miren Etxezarreta s'ha preguntat si estem exagerant el pes de la crisi: "Aquest virus és temporal, però mostra l'enorme vulnerabilitat de la nostra economia." Antón Costas ha subratllat que l'evolució mèdica marcarà l'impacte econòmic i social que tindrà la pandèmia: "La recuperació no serà ràpida". Guillem López Casasnovas ha dit que el que diu l'FMI no és dolent del tot: "Si ara fem bé les coses i no hi ha rebrot, evitarem situacions catastrofistes."

Amb en Jon Sindreu i en Toni Rodon parlem sobre les conseqüències de l'epidèmia del coronavirus sobre el turisme mundial: desapareixeran aerolínies? Se n'acabaran nacionalitzant?

Xantal Llavina entrevista Oriol Amat, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra. Fins on arribarà la crisi provocada per l'aturada quasi total del país arran del confinament? Amat ens explica que el govern espanyol ha de ser més ràpid i contundent amb les mesures a prendre. S'hauria de plantejar el fet de donar xecs a la ciutadania com fan als Estats Units, i subvencions directes a autònoms i pimes. Ens en sortirem i podem revertir la davallada econòmica si es prenen mesures per ajudar l'economia. L'atur podria pujar al 25%, però d'aquí pocs mesos podria tornar a baixar al 10%. Amat insisteix que és millor pagar diners als ciutadans durant dos mesos que pagar atur durant dos anys. I que caldria enviar ja una renda a la població amb greus problemes per falta de recursos.