El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Kindertotenlieder"; Simfonia núm. 5 (Adagietto). Gustav Mahler va conèixer Alma Schindler en una vetllada privada el 7 de novembre del 1901. Ella tenia 22 anys i era una dona fascinant i magnètica. Tots dos van quedar captivats l'un per l'altre i al cap de quatre mesos i dos dies es van casar. En els anys que vindrien a continuació van néixer les dues filles del matrimoni, i van sorgir un devessall d'obres musicals directament inspirades o dedicades a Alma, autèntiques cartes d'amor sonores que escoltarem al programa. Una època feliç però molt agitada emocionalment pel xoc de dues personalitats tan fortes i contraposades.

Avui hem sentit: Quartet "Indiano" i "Concierto breve". Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb aires impressionistes, i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí i captivador, modern, que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a gaudir-la.

Avui hem sentit: "Simfonia mediterrània", "Cinco canciones negras" (versió orquestral) i "Poema concertante". Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb aires impressionistes, i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí i captivador, modern, que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a gaudir-la.

Avui hem sentit: l'òpera "El gato con botas". Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb tints impressionistes, i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí i captivador, modern, que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a delectar-se.

Avui hem sentit: Cinco canciones negras; Variacions sobre la spagnoletta de Giles Farnaby; Elegia a M. Ravel; Dues sardanes (Elegia a Juli Garreta; Madrigal en forma de sardana); Evocació; Nana. Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb tints impressionistes, i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí i captivador, modern, que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a delectar-se.

Avui hem sentit: "Tres impromptus"; "Petita suite burlesca"; "Tres divertimentos"; "Ritmos"; "Sketch". Montsalvatge era un tastaolletes inquiet, curiós, que no es casava amb cap corrent estètic i que fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic és fruit dels temps que li va tocar viure: un artista fill de la seva època. Repassarem les obres de joventut, de regust afrancesat amb tints impressionistes, i les compostes just acabada la Guerra Civil, obres que contenen trets nacionalistes i romàntics, i amb un ús descarat de la dissonància i tonalitats ambigües. És també l'època d'aquell llenguatge genuí i captivador, modern, que coneixem com a "antillanisme". Música clara i transparent, mediterrània, comunicativa, on es combinen ironia i tendresa, humor i profunditat, dramatisme i banalitat, i amb constants punts de referència per a l'oient, que l'ajuden a delectar-se.

Avui hem sentit: Preludis op.23 (selecció); òpera "El cavaller avar" op.24 (extractes); òpera "Francesca da Rimini" op.25 (extractes). Després de la desastrosa estrena de la seva Simfonia núm.1, el 5 de març de 1897, i de les crítques ferotges que estava rebent la seva música, Sergei Rakhmàninov va caure en una depressió i va viure una sequera creativa que li va impedir compondre res en tres anys. Tenia 23 anys. Però la teràpia d'hipnosi que va seguir amb el doctor Nikolai Dahl, un neuròleg melòman, el va treure del pou i li va tornar la inspiració: la primera obra del ressorgiment va ser el cèlebre Concert per a piano i orquestra núm. 2, estrenat l'any 1901, al qual van seguir un munt d'obres excepcionals i de tots els gèneres (de cambra, cançons, òperes, cantates, piano sol...) que sentirem al programa.

Avui hem sentit: Variacions sobre un tema de Chopin op. 22; Cantata coral "Primavera" op. 20. Després de la desastrosa estrena de la seva Simfonia núm. 1, el 5 de març del 1897, i de les crítiques ferotges que estava rebent la seva música, Serguei Rakhmàninov va caure en una depressió i va viure una sequera creativa que li va impedir compondre re res en tres anys. Tenia 23 anys. Però la teràpia d'hipnosi que va seguir amb el doctor Nikolai Dahl, un neuròleg melòman, el va treure del pou i li va tornar la inspiració: la primera obra del ressorgiment va ser el cèlebre Concert per a piano i orquestra núm.2, estrenat l'any 1901, al qual van seguir un munt d'obres excepcionals i de tots els gèneres (de cambra, cançons, òperes, cantates, piano sol...) que escoltarem al programa.

Avui hem sentit: Sonata per a violoncel i piano op. 19; Cançons op. 23 (selecció). Després de la desastrosa estrena de la seva Simfonia núm. 1, el 5 de març del 1897, i de les crítiques ferotges que estava rebent la seva música, Serguei Rakhmàninov va caure en una depressió i va viure una sequera creativa que li va impedir compondre reondre res en tres anys. Tenia 23 anys. Però la teràpia d'hipnosi que va seguir amb el doctor Nikolai Dahl, un neuròleg melòman, el va treure del pou i li va tornar la inspiració: la primera obra del ressorgiment va ser el cèlebre Concert per a piano i orquestra núm.2, estrenat l'any 1901, al qual van seguir un munt d'obres excepcionals i de tots els gèneres (de cambra, cançons, òperes, cantates, piano sol...) que escoltarem al programa.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 2 op. 18; Suite núm.2 en Do major per a dos pianos op. 17. Després de la desastrosa estrena de la seva Simfonia núm. 1, el 5 de març del 1897, i de les crítiques ferotges que estava rebent la seva música, Serguei Rakhmàninov va caure en una depressió i va viure una sequera creativa que li va impedir compondre res en tres anys. Tenia 23 anys. Però la teràpia d'hipnosi que va seguir amb el doctor Nikolai Dahl, un neuròleg melòman, ereativa que li va impedir compondre res en tres anys. Tenia 23 anys. Però la teràpia d'hipnosi que va seguir amb el doctor Nikolai Dahl, un neuròleg melòman, el va treure del pou i li va tornar la inspiració: la primera obra del ressorgiment va ser el cèlebre Concert per a piano i orquestra núm.2, estrenat l'any 1901, al qual van seguir un munt d'obres excepcionals i de tots els gèneres (de cambra, cançons, òperes, cantates, piano sol...) que escoltarem al programa.