El compositor de la setmana

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorák i Janácek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorák era un compositor de renom i quan Janácek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan té uns 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sobretot, Albert Roussel, de qui va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins al 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la Segona Guerra Mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Kussevitski i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorák i Janácek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorák era un compositor de renom i quan Janácek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan té uns 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sobretot, Albert Roussel, de qui va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins al 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la Segona Guerra Mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Kussevitski i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorák i Janácek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorák era un compositor de renom i quan Janácek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan té uns 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sobretot, Albert Roussel, de qui va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins al 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la Segona Guerra Mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Kussevitski i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut, a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorák i Janácek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorák era un compositor de renom i quan Janácek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan té uns 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sobretot, Albert Roussel, de qui va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins al 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la Segona Guerra Mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Kussevitski i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut, a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorák i Janácek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorák era un compositor de renom i quan Janácek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan ronda els 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sorbretot, Albert Roussel, de qui en va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins al 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la segona guerra mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Kussevitski i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Bohuslav Martinu és, cronològicament, el quart gran nom de la música txeca després de Smetana, Dvorak i Janacek. Martinu va néixer el 1890, quan Dvorak era un compositor de renom i quan Janacek tenia 36 anys i el catàleg per fer perquè la seva obra esclata quan ronda els 60 anys. Martinu, respecte d'aquests dos predecessors seus, va agafar un camí ben diferent i va mirar sempre cap a França: Debussy, Ravel, Dukas i, sorbretot, Albert Roussel, de qui en va ser alumne a París. Perquè Martinu se'n va anar a viure a París el 1923, s'hi va quedar fins el 1940 i hi va escriure música plena de l'esperit txec adobat amb el gust francès. Amb la segona guerra mundial, Martinu va fugir cap als Estats Units. Hi va conèixer Koussevitzki i, impulsat per ell, en pocs anys va fer les seves sis simfonies. A partir del 1953 va tornar a Europa: França, Itàlia i Suïssa, on va morir, el 1959. Martinu és un compositor poc o mal conegut a qui us proposem de conèixer millor. Val molt la pena! No us ho perdeu!

Aquesta setmana servirà per sentir rareses del catàleg de cambra de Ludwig van Beethoven, obres per a formacions instrumentals poc freqüents, assajos per a quartet de corda dels últims anys del segle XVIII o transcripcions, tant d'obres pròpies com d'altres compositors. De Beethoven es té la idea que la seva aproximació a la música és tardana, però l'obra més antiga d'aquesta setmana ho desmenteix: és un quartet amb piano del mateix any en què Mozart va compondre el seu primer quartet, el 1785. Beethoven tenia 15 anys. Cronològicament, aquí comença el viatge que farem aquests dies, i gairebé totes les obres seran d'aquell final del segle XVIII. Sentirem, per tant, un Beethoven jove, emmirallat en Mozart i Haydn, amb un peu a Bonn i l'altre a Viena. I cada dia ens centrarem en un apartat concret: transcripcions, formacions poc freqüents... fins divendres, que ens acomiadarem del Beethoven més desconegut.

Aquesta setmana servirà per sentir rareses del catàleg de cambra de Ludwig van Beethoven, obres per a formacions instrumentals poc freqüents, assajos per a quartet de corda dels últims anys del segle XVIII o transcripcions, tant d'obres pròpies com d'altres compositors. De Beethoven es té la idea que la seva aproximació a la música és tardana, però l'obra més antiga d'aquesta setmana ho desmenteix: és un quartet amb piano del mateix any en què Mozart va compondre el seu primer quartet, el 1785. Beethoven tenia 15 anys. Cronològicament, aquí comença el viatge que farem aquests dies, i gairebé totes les obres seran d'aquell final del segle XVIII. Sentirem, per tant, un Beethoven jove, emmirallat en Mozart i Haydn, amb un peu a Bonn i l'altre a Viena. I cada dia ens centrarem en un apartat concret: transcripcions, formacions poc freqüents... fins divendres, que ens acomiadarem del Beethoven més desconegut.

Aquesta setmana servirà per sentir rareses del catàleg de cambra de Ludwig van Beethoven, obres per a formacions instrumentals poc freqüents, assajos per a quartet de corda dels últims anys del segle XVIII o transcripcions, tant d'obres pròpies com d'altres compositors. De Beethoven es té la idea que la seva aproximació a la música és tardana, però l'obra més antiga d'aquesta setmana ho desmenteix: és un quartet amb piano del mateix any en què Mozart va compondre el seu primer quartet, el 1785. Beethoven tenia 15 anys. Cronològicament, aquí comença el viatge que farem aquests dies, i gairebé totes les obres seran d'aquell final del segle XVIII. Sentirem, per tant, un Beethoven jove, emmirallat en Mozart i Haydn, amb un peu a Bonn i l'altre a Viena. I cada dia ens centrarem en un apartat concret: transcripcions, formacions poc freqüents... fins divendres, que ens acomiadarem del Beethoven més desconegut.

Aquesta setmana servirà per sentir rareses del catàleg de cambra de Ludwig van Beethoven, obres per a formacions instrumentals poc freqüents, assajos per a quartet de corda dels últims anys del segle XVIII o transcripcions, tant d'obres pròpies com d'altres compositors. De Beethoven es té la idea que la seva aproximació a la música és tardana, però l'obra més antiga d'aquesta setmana ho desmenteix: és un quartet amb piano del mateix any en què Mozart va compondre el seu primer quartet, el 1785. Beethoven tenia 15 anys. Cronològicament, aquí comença el viatge que farem aquests dies, i gairebé totes les obres seran d'aquell final del segle XVIII. Sentirem, per tant, un Beethoven jove, emmirallat en Mozart i Haydn, amb un peu a Bonn i l'altre a Viena. I cada dia ens centrarem en un apartat concret: transcripcions, formacions poc freqüents... fins divendres, que ens acomiadarem del Beethoven més desconegut.