El compositor de la setmana

Avui escoltarem: "Rondo all'ongarese" (de les Sis Bagatel·les, op 107); "La bella capricciosa", polonesa op. 55; Septet en do major, op. 104 (4t moviment); "Fantasia sobre un tema de Figaro" per a piano, op. 124. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant del segle XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer i tractar. Sent un nen ja mostrava un gran talent i son pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterházy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: "Rondo all'ongarese" (de les Sis Bagatel·les, op. 107); "La bella capricciosa", polonesa op. 55; Septet en do major, op. 104 (4t moviment); "Fantasia sobre un tema de Figaro" per a piano, op. 124. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant del segle XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer i tractar. Sent un nen ja mostrava un gran talent i son pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterházy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: Rondó brillant per a piano i orquestra, op. 98; Sonata per a violoncel i orquestra en la major, op. 104. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant dels segles XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer. Sent un nen ja mostrava un gran talent i el seu pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterházy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: Sonata per a piano núm. 2 en mi bemoll, op. 13; Septet en re menor, op. 74, i Sonata núm. 5 en fa# menor, op. 81. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant del segle XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer i tractar. Sent un nen ja mostrava un gran talent i son pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterházy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: "Te Deum" per a cor i orquestra; Missa solemnis en do major, per a cor, solistes i orquestra. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant de segle XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer i tractar. Sent un nen ja mostrava un gran talent i son pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterhazy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: Trio núm. 2, en fa major, op. 22; Concert per a trompeta i orquestra en mi bemoll major; Obertura "Freudenfest" en re major. Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) va ser un compositor prolífic i talentós, i un gran virtuós del piano, coetani dels grans genis de tombant de segle XVIII i XIX, Haydn, Mozart i Beethoven, als quals va conèixer i tractar. Sent un nen ja mostrava un gran talent i son pare el va passejar per Europa durant cinc anys per mostrar-lo i fer-lo créixer com a músic. Considerat el millor pianista de l'època, va ser un reputat professor, empresari i director, i va treballar a la cort dels Esterhazy i a la de Weimar, on van compondre infinitat d'obres de tots els gèneres (excepte simfonies) en un estil de transició entre el classicisme i l'incipient romanticisme. L'ombra dels colossos amb qui va coincidir manté oculta una producció interessantíssima.

Avui escoltarem: Suite del ballet "Espartacus", op. 82; "Obertura de benvinguda", en re bemoll major, op. 51. Aram Khachaturian (1903-1978) és el compositor d'origen armeni més important de la història de la música. Tot i que va néixer a Tbilisi, Geòrgia, va créixer a Moscou i li va tocar viure i treballar en una època convulsa i agitada. La seva música, sempre amarada de tradició i folklore, va ser consentida pel règim soviètic fins que l'any 1948, i arran de l'estrena de la seva tercera simfonia, va entrar a la llista negra acusat de formalista i antipopular. No obstant això, i a diferència dels seus coetanis Prokófiev i Xostakóvitx, de seguida va tornar a la cleda amb una munió d'obres complaents per al règim, i ocupant diversos càrrecs en la política cultural que li van comportar viatges, honors, premis i un reconeixement i prestigi que passats els anys li ha anat en contra. Aquí en reivindiquem la música.

Avui escoltarem: Concert per a violoncel i orquestra, en mi menor, op. 65; Oda a la memòria de Lenin, op. 71; Escenes d'infants, op. 62. Aram Khachaturian (1903-1978) és el compositor d'origen armeni més important de la història de la música. Tot i que va néixer a Tbilisi, Geòrgia, va créixer a Moscou i li va tocar viure i treballar en una època convulsa i agitada. La seva música, sempre amarada de tradició i folklore, va ser consentida pel règim soviètic fins que l'any 1948, i arran de l'estrena de la seva tercera simfonia, va entrar a la llista negra acusat de formalista i antipopular. No obstant això, i a diferència dels seus coetanis Prokófiev i Xostakóvitx, de seguida va tornar a la cleda amb una munió d'obres complaents per al règim, i ocupant diversos càrrecs en la política cultural que li van comportar viatges, honors, premis i un reconeixement i prestigi que passats els anys li ha anat en contra. Aquí en reivindiquem la música.

Avui escoltarem: Suite del ballet "Gayane"; Simfonia núm. 2 (4rt moviment); Fantasia russa, op. 59. Aram Khachaturian (1903-1978) és el compositor d'origen armeni més important de la història de la música. Tot i que va néixer a Tbilisi, Geòrgia, va créixer a Moscou i li va tocar viure i treballar en una època convulsa i agitada. La seva música, sempre amarada de tradició i folklore, va ser consentida pel règim soviètic fins que l'any 1948, i arran de l'estrena de la seva tercera simfonia, va entrar a la llista negra acusat de formalista i antipopular. No obstant això, i a diferència dels seus coetanis Prokófiev i Xostakóvitx, de seguida va tornar a la cleda amb una munió d'obres complaents per al règim, i ocupant diversos càrrecs en la política cultural que li van comportar viatges, honors, premis i un reconeixement i prestigi que passats els anys li ha anat en contra. Aquí en reivindiquem la música.

Avui escoltarem: Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 46; Suite del ballet "Masquerade", op. 48. Aram Khachaturian (1903-1978) és el compositor d'origen armeni més important de la història de la música. Tot i que va néixer a Tbilisi, Geòrgia, va créixer a Moscou i li va tocar viure i treballar en una època convulsa i agitada. La seva música, sempre amarada de tradició i folklore, va ser consentida pel règim soviètic fins que l'any 1948, i arran de l'estrena de la seva tercera simfonia, va entrar a la llista negra acusat de formalista i antipopular. No obstant això, i a diferència dels seus coetanis Prokófiev i Xostakóvitx, de seguida va tornar a la cleda amb una munió d'obres complaents per al règim, i ocupant diversos càrrecs en la política cultural que li van comportar viatges, honors, premis i un reconeixement i prestigi que passats els anys li ha anat en contra. Aquí en reivindiquem la música.