Avui sentirem: "Manon Lescaut" (extractes) i "Madama Butterfly" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui escoltarem: "Gurrelieder" (Cançons de Gurre), oratori per a cors, solistes i orquestra. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Dues de les "Sis cançons" op. 3; "Brettl Lieder" (Cançons de cabaret); "Friede auf Erde" (Pau a la terra), motet per a cor a cappella a vuit veus, op. 13. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: "Pélleas et Mélisande", poema simfònic op. 5. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Quatre cançons, op. 2; "Verklärte Nacht" (Nit transfigurada), op. 4. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Dues cançons per a baríton i piano, op. 1; Quartet de corda en re major, op. 0. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Concert per a violoncel, op. 104. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família i s'hi va passar tres anys durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quintet de corda en mi bemoll major, op. 97; Cançons bíbliques, op. 99 (selecció). L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quartet de corda "Americà", núm. 12, en fa major, op. 96; "Suite americana" per a piano, en la major, op. 98. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: "Te deum" per a cor solistes i orquestra, op. 103; Sonatina per a violí i piano, en sol major, op. 100. L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.