El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Preludis op. 32 (selecció); Sonata per a piano núm. 2 en si bemoll menor, op. 36; Études-Tableaux, op. 33 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

Avui hem sentit: L'illa dels morts, op. 29; Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, op. 31 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27. A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units, on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

Avui hem sentit: Preludi op. 32; Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 30. A partir de 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935 . Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.

Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.