Avui hem sentit: "Aperçus désagréables"; "Prélude en tapisserie"; "En habit de cheval"; Deux Gymnopédies"; "Preludis flàccids per a un gos"; Veritables preludis flàccids"; "Le piège de Méduse"; "Embryons dessechées"; "Croquis et agaceries...". Erik Satie és un dels creadors més peculiars de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.