Avui hem sentit música de mobiliari: "Un salon"; "Chez un bistrot"; "Retrat de Sòcrates-El banquet" (del drama "Sòcrates"); "La belle excentrique"; "Ludions"; "Mercure" (ballet); "Relâche" (Fragments). Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió, Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor què vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaistes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.