Avui hem sentit: "Cada vegada que et veig" i "No sé què hi ha en ta mirada" (dues cançons); "Excelsior", poema simfònic; "A solis ortus" i "O gloriosa virginum" (dos motets). Felip Pedrell (1841-1922) està considerat el pare de la musicologia hispànica i un dels investigadors més destacats de la segona meitat del segle XIX. Va ser mestre de músics destacats com Granados, Albéniz, Falla o Gerhard, va fundar diverses revistes, va escriure articles, assaig i crítica de concerts, va elaborar diversos diccionaris i enciclopèdies, va exhumar les grans obres dels polifonistes del Renaixement hispànic i va endegar estudis exhaustius sobre música popular i folklore. Però també va ser un compositor prolífic: és autor de 231 obres de gèneres molt diversos entre les quals destaquen algunes òperes de gran envergadura i d'aire wagnerià com "Els pirineus", "La Celestina" o "El comte Arnau, que al llarg d'aquesta setmana explorarem i situarem en la trajectòria biogràfica de l'autor i en la seva època.