Frederic Mompou tenia la mateixa edat que Robert Gerhard, Eduard Toldrà o Manuel Blancafort, que va ser el seu gran amic. Eren els compositors que prenien el relleu a la generació d'Albéniz, Granados o Morera, que, al seu torn, havien après del tortosí Felip Pedrell. Mompou va néixer a Barcelona el 1893, de pare català i mare d'ascendència francesa, la filla d'aquell francès que dirigia la fàbrica de campanes que sempre va fascinar Mompou pel seu so. Va viure força anys a París, fins que va tornar definitivament a Barcelona el 1941. Era un home tímid, deia ell, home de poques paraules i compositor de poques notes. Era irònic i deia que la seva música era la menys composta del món. La sentirem durant aquests dies, la música per a piano, i passejarem per la seva vida i imaginarem la figura llarga i prima de Mompou, aquell príncep que Carme Bravo deia que havia vist a la seva primera trobada.