Avui hem sentit: "La lune blanche luit dans le bois" (del cicle "La bonne chanson", op. 61); Suite "Dolly" (versió original per a piano a quatre mans); "Pelléas et Mélisande", op. 80. Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.