Avui hem sentit: Simfonia núm. 39, en sol menor; Simfonia núm. 59, "El foc". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, i que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època Sturm und Drang, és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.