Avui hem sentit: Simfonia núm. 47, en sol major; Simfonia núm. 45, "dels adéus". Franz Joseph Haydn (1732-1809) va compondre un centenar de simfonies al llarg de quatre dècades, però les que sentirem aquesta setmana corresponen a una etapa molt concreta, entre el 1768 i el 1772, especialment prolífica i experimental, que comença a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l'època "Sturm und drang", és a dir, tempesta i passió, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII que va amarar altres arts com la música i que es caracteritza per l'expressió d'emocions extremes. En música, aquest apassionament s'expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Totes aquestes obres tenen un inqüestionable esperit protoromàntic, ardent i enèrgic. Un Haydn inusual i sorprenent.