Rebem l'escriptora i editora Elisabet Riera per parlar de la seva novel·la "Efendi" (Males Herbes), un malson amb aroma de distopia clàssica que alerta sobre totes les formes d'autoritarisme, del que es basa en la tecnologia al control del llenguatge. Míriam Cano ens porta el món d'ahir d'Stefan Zweig amb els llibres "Els suïcidis d'Europa" (Lleonard Muntaner), d'Antoni Martí Monterde, i els diaris de Zweig publicats a Acantilado. Adolf Beltran llegeix el retrat que fa Maryse Condé de "Tituba, la bruixa negra de Salem" (ed. Tigre de Paper). I torna la Sherman amb perles com els insults de Quevedo, els amics de Benedetti, l'aniversari d'Amy Winehouse o el guió de "Ciutadà Kane".

Maryse Condé dona una veu i una vida a un personatge real oblidat per la història: Tituba, la primera acusada al judici de les bruixes de Salem, a finals del segle XVII. Condé la imagina una esclava rebel de les Barbados, una bruixa tan incapaç d'odiar com d'acceptar la fatalitat de la desgràcia. Per Angela Davis, Tituba és la veu de la tradició feminista negra suprimida. Adolf Beltran ha llegit "Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem" en la nova edició de Tigre de Paper, traduïda per Oriol Valls i Fornells: una lectura emocionant.

Míriam Cano ens porta el temps i el pensament de Stefan Zweig de la mà de l'assagista Antoni Martí Monterde i el llibre "Els suïcidis d'Europa" (Premi Critica Serra d'Or), editat per Lleonard Muntaner, i els diaris del mateix Zweig publicats a Acantilado.

Torna la Sherman amb efemèrides que convoquen els insults de Quevedo, els amics de Benedetti, l'aniversari d'Amy Winehouse, la immortalitat de Dante Alighieri, l'adeu a Patrick Swayze, el guió de "Citizen Kane" i la versió audiovisual més singular de Dorian Gray.

Avui inaugurem el curs en conversa amb Joan-Lluís Lluís, que acaba de publicar "Junil a les terres dels bàrbars" (Club Editor), un viatge èpic que parla de diàleg intercultural, de llengües, de poesia, de llibertat i (entre d'altres) d'Ovidi. Adolf Beltran ens explicarà com no fer res seguint el llibre homònim de Jenny Odell, un assaig sobre l'economia de l'atenció que alerta dels riscos de la distracció permanent. I torna Àlex Gutiérrez amb un recull de grups i vocalistes que també han tornat alguna vegada a la música després d'una absència llarga.

Res no costa tant com no fer res, diu Jenny Odell al començament del "Cómo no hacer nada", un assaig amb propostes ètiques, espirituals i també polítiques per resistir a l'anomenada economia de l'atenció. Contra les distraccions fomentades per les xarxes socials, aquesta artista californiana proposa tant la contemplació com l'acció en comunitat. Ariel n'ha publicat la traducció al castellà feta per Juanjo Estella. L'Adolf Beltran l'ha llegit sense -gairebé- distreure's per mirar el mòbil.

Torna Àlex Gutiérrez parlant precisament de retorns: grups i vocalistes que després de deixar-ho i després de molts anys han tornat a fer música, dels Monkees a The Sonics.

Avui inaugurem el curs abordant la noció de dificultat en literatura: què (i per quines raons) un llibre és complicat? Com hem d'entomar una lectura quan suposa un repte formal, estilístic o epocal? En parlem, amb exemples i títols concrets, amb Jordi Puntí, Anna Ballbona, Xènia Dyakonova, Borja Bagunyà i Adolf Beltran i amb noms com Ariosto, Proust, Joyce o Robbe-Grillet.

Cada setmana, el poeta Esteve Plantada ens descobreix les connexions secretes que hi ha entre els llibres. Avui, crisis, canvis i reptes difícils de superar a través dels llibres "Si jo fos fuster i tu et diguessis Maria", de Blai Bonet; "Les lluminoses", de Lauren Beukes, i "La nena del far", d'Annet Schaap.

L'escriptor i activista cultural Biel Mesquida ha rebut el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català com una gran dosi d'estima per part de les lletres catalanes. L'autor admet que no passa sovint que els lectors i la crítica el felicitin per la seva obra, perquè hi ha poca cultura als mitjans de comunicació. Mesquida diu sentir "fàstic" pels polítics que menystenen la llengua catalana i assegura que la salut d'aquesta depèn de tots els parlants.