Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, op. 36 (1r mov.); Nonet, op. 38 (selecció); Sonata per a violoncel i piano, op. 46 (andante sostenuto). Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el suport, Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser admirades i lloades per públic, crítica i col·legues.