Memento

Memento #288. És una de les cineastes europees més prometedores. El gènere fantàstic li ha servit per vehicular els conflictes d'uns personatges que lluiten per definir la seva identitat, en un procés dolorós, tant físicament com mentalment. Amb una d'aquestes històries extremes, "Titane" va guanyar la Palma d'Or, i això només és el principi. La crítica Belit¿Lago ens proposa analitzar el cinema pertorbador de Julia Ducournau.

Memento #287. Per cortesia de François Truffaut, el vam conèixer com un nen que corria fins a la platja per respirar una mica de llibertat i més endavant vam compartir-hi dilemes sentimentals. Durant onze anys, quatre llargmetratges i un curt, Jean-Pierre Léaud va ser també Antoine Doinel. Fa ben poc, Albert Serra ens va mostrar la seva agonia monàrquica, aquesta vegada com a Lluís XIV. Repassem la carrera d'un actor que ha anat creixent davant de la càmera amb l'humorista i radiofonista Juan Carlos Ortega.

Memento #286. La figura dels mestres, que juntament amb la família són les persones encarregades d'educar i transmetre valors a les noves generacions, és una de les més importants en tota societat. No és estrany que el cinema s'hi hagi fixat sovint. Amb l'actriu, escriptora i coach d'actors Clàudia Costas recordem algunes de les pel·lícules més inoblidables sobre la docència, les escoles i l'educació en general, perquè hi ha mestres amb qui no ens importa repetir curs. Ja ho sabeu: carpe diem!

Memento #285. Als primers espectadors del cinematògraf, aquell invent els va semblar un truc de màgia, una il·lusió que en bona part va construir el seu llenguatge gràcies a les aportacions de prestidigitadors com Georges Méliès. Les relacions entre aquestes dues arts germanes que són la màgia i el cinema han estat constants, i les volem repassar amb el subcampió mundial de cartomàgia, Pere Rafart.

Memento #284. Després d'uns anys retirada de la vida pública, Vicenta Ndongo ha reprès una carrera que l'ha fet molt popular arreu de Catalunya, pel teatre i la televisió, però també per pel·lícules com "Airbag" o "A la ciutat". Cansada de les etiquetes i que li preguntin pel tema, se'n fa creus que actualment, a casa nostra, encara sigui notícia que una persona racialitzada assumeixi tot tipus de papers. Qui ens proposa repassar la seva carrera és una altra actriu d'ascendència guineana, Tamara Ndong.

Memento #283. Tot i algunes il·lustres precedents, ara mateix Penélope Cruz és indiscutiblement l'actriu espanyola més internacional, pels seus treballs a Hollywood i a Itàlia, per l'Oscar obtingut amb "Vicky Cristina Barcelona" i per la complicitat amb Pedro Almodóvar, que tan sovint l'ha convertit en una esforçada mare coratge. Repassem una carrera que combina els lluentons i les espardenyes amb la comunicadora Alba Riera.

Memento #282. Encara que Hitchcock no hi volgués treballar, molts altres cineastes han confiat en gossos, gats, ximpanzés, dofins, cavalls i tota mena d'espècies animals per oferir el millor contrapunt possible als protagonistes humans i despertar la simpatia en el públic. Recordem alguns dels animals mítics de la història del cinema amb la comunicadora Candela Figueras, que justament acaba d'estrenar el programa "Cita bestial" a la plataforma 3Cat, unint gossos sense llar amb persones que en volen adoptar.

Memento #281. Els excessos i les extravagàncies pròpies de les estrelles del rock, i també d'altres gèneres de la música popular del segle XX han estat sovint l'excusa per portar les seves vides al cinema: com més tempestuoses, millor. De tant en tant, a banda de tenir una bona banda sonora, la pel·lícula també s'ho val. En repassem algunes amb Jordi Olloquequi, un doctor en biologia que, quan es treu la bata blanca, també lidera un grup de metal, Glory Hole.

Memento #280. En un programa especial enregistrat a la sala Laya de la Filmoteca de Catalunya, analitzem l'obra d'un cineasta a qui precisament ara li estan dedicant un cicle amb la seva obra completa. Es tracta de Jean Renoir, el més humanista dels directors francesos, autor d'un cinema que sempre gratava sota les aparences socials per exposar la part de representació i fingiment que sempre és present en les relacions humanes. En parlem amb el catedràtic d'Història de l'Art José Enrique Monterde.

Memento #279. Durant la primera etapa de la seva carrera es va revelar com un cineasta especialment perfeccionista i metòdic i espaiava molt les seves pel·lícules, però a partir de l'estrena de "L'arbre de la vida" ha estat més prolífic. Es caracteritza per fer un cinema contemplatiu que connecta els espais oberts amb la part més íntima de l'ésser humà. Analitzem les claus del cinema de Terrence Malick amb la poeta i Doctora en Comunicació Chantal Poch.