Memento

Memento #298. Quan una dona mostra un comportament que socialment no es considera acceptable, és habitual atribuir aquest desafiament a un trauma o alguna malaltia, com si aquesta fos l'única manera legítima d'alliberar-se de les convencions de gènere. Analitzem algunes pel·lícules que han explorat la fina línia que va de la rebel·lia femenina a la follia amb la directora de "Mamífera", Liliana Torres.

Memento #297. Encara que no ha estat tant reivindicat com altres companys de generació, l'obra de Norman Jewison és fonamental per explicar les tendències imperants a Hollywood entre els anys seixanta i els vuitanta: des del thriller amb consciència social "En la calor de la nit" fins a la comèdia romàntica "Encís de lluna", passant per alguns dels musicals més importants dels setanta. Repassem la seva obra amb el veterà periodista cinematogràfic Pepe Nieves.

Memento #296. Segurament és un dels cineastes més nòmades de la història, sempre a punt per rastrejar emocions ferides, ja sigui al cel de Berlín, a un poblet de Texas amb nom de capital francesa o als lavabos de Tòquio. L'actriu Daniela Brown, que fa poc ha estrenat la pel·lícula "La abadesa", ens convida a repassar alguns dels grans moments que ens ha proporcionat la filmografia de Wim Wenders. A més, en homenatge a Roger Corman, afegim "L'home amb raigs X als ulls" a les intocables.

Memento #295. En paral·lel a una carrera sòlida al teatre, Sam Mendes s'ha fet un nom en la història del cinema amb algunes de les pel·lícules més crues sobre la institució familiar del Hollywood recent, com "American Beauty" i "Revolutionary Road"; però també li va saber donar un nou impuls a la saga Bond i ens ha situat més a prop que mai de les trinxeres de la Primera Guerra Mundial. Comentem la filmografia de Mendes amb l'actor i flamant director del Teatre Lliure, Julio Manrique.

Memento #294. És la directora catalana més internacional, i en certa manera ha obert el camí de la generació de cineastes tan estimulant que ha vingut al darrere. A les pel·lícules d'Isabel Coixet, com ara "Mi vida sin mí" o la recent "Un amor", els personatges (i la directora) no tenen vergonya a l'hora d'explorar les emocions més íntimes. Qui ens proposa repassar la seva carrera és Bob Pop, actor, guionista i escriptor, entre moltes altres coses.

Memento #293. Al llarg de la història del cinema, l'homosexualitat femenina s'ha vist envoltada d'estereotips no sempre ajustats a la realitat, filtrats massa sovint per la mirada masculina, que han posat més l'accent en l'aspecte purament sexual i no tant en els sentiments. L'actriu Vanessa Segura, que aquests dies podem veure a l'espectacle "Fairfly" de La Calòrica, ens proposa repassar algunes pel·lícules que s'han fixat en el lesbianisme amb més o menys encert.

Memento #292. Molts el vam conèixer com autor d'una comèdia televisiva de culte com "L'escurçó negre", però després Richard Curtis ha signat, i fins i tot dirigit, algunes de les comèdies romàntiques de més èxit des dels anys noranta fins ara mateix. Amb l'actriu Susanna Garachana, que debuta com a autora teatral al Goya amb "El favor", repassem la carrera de l'autor de "Quatre bodes i un funeral".

Memento #291. Ajudat pel seu atractiu innegable, Alain Delon va convertir-se en un dels actors fonamentals del cinema europeu dels anys seixanta i setanta. Repassem algunes de les seves pel·lícules més destacades, com "Rocco i els seus germans" o "El guepard", ajudats per l'actor Carlos Cuevas, que aquests dies és al Teatre Romea amb l'espectacle "Jauría".

Memento #290. En uns anys de força sequera per al cinema català, Ventura Pons va estar sempre ben actiu produint-se a si mateix per poder estrenar amb una regularitat envejable pel·lícules de registres ben diferents: documentals, comèdies, adaptacions d'obres literàries d'èxit i d'obres de teatre... Si tenien un tret en comú, era l'elogi de l'amistat i dels estils de vida alternatius. Li retem l'homenatge que li devem amb qui va ser actor en alguna de les seves pel·lícules i també bon amic: Mingo Ràfols.

Memento #289. Tot i que era un fabulador nat, la biografia d'aquest català universal ja seria prou interessant sense els relats amb què la solia guarnir. A banda de fer-se famós com a director d'orquestra i introductor de ritmes llatins als Estats Units, Xavier Cugat, entestat a mostrar-se feliç a qualsevol preu, també va tenir una presència destacada al cinema. En parlem amb Jordi Puntí, autor del recent Premi Sant Jordi, "Confeti".