Memento

Memento #318. Els seus retrats de dones maltractades per la vida, marcades per la resignació i la ingenuïtat, però amb una fortalesa sempre present, la van convertir en una de les actrius fonamentals de la història del cinema italià. La guionista, humorista i presentadora Oye Sherman ens convida a repassar la carrera de Giulietta Masina, la inoblidable protagonista de "La strada" i "Les nits de la Cabiria", una dona que fins i tot en els papers més dramàtics exhibia una gestualitat i un talent còmic excepcionals.

Memento #317. Convertida en un dels mites més populars del segle XX, en la biografia de Marilyn Monroe es fa difícil destriar entre realitat i llegenda. Al llarg de la seva carrera, i gràcies a pel·lícules tan diferents entre si com "Els senyors prefereixen les rosses", "Ningú no és perfecte" o "Vides rebels", Monroe va saber reivindicar-se com una actriu molt completa, més enllà de l'etiqueta de sex-symbol. Repassem una filmografia intensa, i una vida personal complicada, amb l'actriu Bea Segura.

Memento #316. La seva rigorosa formació teatral li ha permès despuntar com a intèrpret shakespearià, però també en tota mena de gèneres. Ralph Fiennes és d'aquells actors capaços d'encarnar la maldat més subtil i els personatges més fràgils --dels que t'emportaries a casa-- resultant igual de convincent. Repassem la carrera de l'actor de "La llista de Schindler" i "El pacient anglès", entre algunes altres joies, amb Marcel Barrena, director d'una de les pel·lícules catalanes de la temporada: "El 47".

Memento #315. En el terror, les bandes sonores són fonamentals, ja sigui en forma de climaxs orquestrals que potencien els ensurts, acompanyats d'un cop de percussió o de violins, o bé de manera més subtil, creant atmosferes inquietants amb sintetitzadors, murmuris... i algun crit. L'escriptora Elisenda Solsona, que recentment ha publicat la novel·la "Mammalia", una reflexió sobre la maternitat en clau de gènere, ens proposa repassar algunes de les músiques més esborronadores de la història del cinema.

Memento #314. Va ser una de les actrius de repartiment imprescindibles del Hollywood clàssic, que va donar vida a personatges d'aparença dura però amb un cor immens, tant disposada a deixar anar un comentari àcid com a ajudar els altres. Thelma Ritter era la mare, l'amiga, la infermera, la criada... La recordem sobretot pels seus papers a "Tot sobre Eva" i "La finestra indiscreta", però l'Àlex Gorina, que de finestres en sap una estona llarga, repassa amb nosaltres tota la carrera de l'actriu preferida de la seva mare.

Memento #313. En els últims vint anys l'hem vist resoldre amb la mateixa solvència drames romàntics ensucrats, distòpies futuristes i musicals de prestigi. Amanda Seyfried és d'aquelles actrius que s'han format com a cantants, i que sense tenir la millor tècnica saben com emocionar-nos explicant una història a través d'una cançó. No és estrany que sigui un dels mites cinèfils de la nostra convidada, Alèxia Pascual, igual de convincent fent de Blanca al vaixell de "Mar i cel" com ho va ser al plató d'"Eufòria".

Memento #312. A banda de produir més de 500 pel·lícules, l'hiperactiu Roger Corman en va dirigir més de 50. El seu instint negociador li permetia rodar amb els pressupostos més ajustats i sovint en menys de deu dies, al marge dels grans estudis. Se'l recorda especialment pel seu cicle d'adaptacions d'Edgar Allan Poe, però va conrear tots els gèneres populars i va ser un mentor per a la generació de cineastes del Nou Hollywood. Repassem aquesta carrera monumental amb el cinèfil Ovidi Domènech.

Memento #311. De les nou pel·lícules que va dirigir l'hongarès Béla Tarr, només l'última, "El cavall de Torí", va tenir estrena comercial entre nosaltres. L'actor Francesc Garrido ens convida a repassar la filmografia d'un cineasta auster i rigorós, explorador de la monotonia de la vida quotidiana dels més desafavorits i de la lluita per la seva dignitat, en plans seqüència cada vegada més llargs i meticulosos.

Memento #310. En diferents èpoques, la preocupació pels problemes del present ha derivat en històries futuristes de to pessimista i apocalíptic: catàstrofes mediambientals, règims totalitaris, tecnologies amenaçadores, crisis de fertilitat... Curiosament, qui ens proposa parlar de les millors distopies viscudes en una pantalla és una cineasta que deu molt a la mirada cap al nostre passat: Patrícia Font, directora de l'exitosa "El mestre que va prometre el mar".

Memento #309. La dels guerrers samurai ha estat una de les figures més exportades de la cultura japonesa. Amb els anys, s'ha envoltat d'una aura llegendària que ha idealitzat el seu suposat sentit de l'honor i la lleialtat. El cinema ha contribuït a engrandir el mite, tot i que algunes de les pel·lícules del gènere més famoses, de Kurosawa i d'altres cineastes, eren molt crítiques amb la societat feudal. Repassem els millors samurais de pel·lícula amb Oriol Estrada, coautor del llibre "Samurai pop. Entre la historia y la cultura popular".