Memento

Memento #338. En l'obra d'Abbas Kiarostami, sempre pròxim a la gent del poble, les fronteres entre ficció i documental no eren mai clares. Amb el seu estil poètic i reposat, solia fer picades d'ullet metacinematogràfiques convertint les anècdotes d'un rodatge en l'excusa argumental de la seva següent pel·lícula. Repassem la carrera d'un dels grans ambaixadors del cinema iranià arreu del món amb la cineasta i crítica Laura Blanco.

Memento #337. S'havia retirat feia més de vint anys, però els cinèfils no podrem oblidar mai les seves actuacions llegendàries. Era capaç de fer creïble qualsevol paper, des de malvats abominables fins a personatges serens i entranyables, i va treballar amb els més grans: Friedkin, Coppola, Donner, Eastwood, Parker, Anderson... Retem a Gene Hackman l'homenatge que sens dubte es mereix, ajudats pel crític de cinema Hèctor Garcia.

Memento #336. La gran dama del crim literari, una de les escriptores més populars i més llegides de la història, va tenir una relació contradictòria amb el cinema. A la reina del "qui ho va fer" la gran pantalla no l'atreia gens, i en canvi han estat molts els cineastes que han volgut adaptar alguna de les seves intrigues. L'escriptor i periodista expert en comunicació política Toni Aira ens ajuda a repassar un munt de pel·lícules protagonitzades per Miss Marple, Hercule Poirot i algun altre investigador de cèl·lules grises privilegiades.

Memento #335. Sabia conjugar l'èpica del pla general i la introspecció psicològica del primer pla com pocs altres cineastes. Després d'una primera etapa britànica, aparentment més intimista, en les seves grans superproduccions a tota pantalla ens va portar de viatge a la jungla birmana, el desert, l'estepa siberiana, la costa irlandesa i l'Índia, sense perdre mai de vista els sentiments dels personatges. L'actriu María Pujalte ens proposa repassar la filmografia monumental de David Lean.

Memento #334. Encara que el seu cinema és molt estètic, l'objectiu de Luca Guadagnino no és quedar-se en la forma ni en la bellesa de les coses, sinó arribar al fons dels nostres desitjos i de les passions més ocultes a través de l'inconscient. Amb David Moragas, cineasta i escriptor, repassem l'obra del director de "Call me by your name", molt més eclèctica del que pot semblar a primera vista.

Memento #332. D'actor infantil Richard Quine va passar a ser un dels directors de Hollywood més dotats per a l'humor intel·ligent i sofisticat, que fa riure però també fa pensar. Va tocar tots els gèneres, però algunes de les seves millors obres les va fer abordant la guerra de sexes en la seva concepció més clàssica, amb la complicitat de comediants de la talla de Jack Lemmon, Peter Sellers, Kim Novak i Virna Lisi. Repassem la filmografia de Quine amb un altre cineasta nascut per a la comèdia, Borja Cobeaga.

Memento #331. Ha demostrat ser una intèrpret amb un gust especial pel risc i per la vessant més lúdica de l'ofici. En donen bona fe la complicitat amb cineastes tan personals com Derek Jarman, Sally Potter, Jim Jarmusch, Luca Guadagnino i Joanna Hogg, i la seva tendència a transformar-se físicament, a interpretar dos o més papers en una mateixa pel·lícula... Poques vegades adjectius com camaleònica o excèntrica resulten tan adequats. Repassem la carrera de Tilda Swinton amb l'actriu Sandra Monclús.

Memento #330. Entre el 1967 i el 1982 va dirigir més de quaranta pel·lícules, sempre envoltat del mateix equip tècnic i artístic. Va evolucionar des de l'admiració pel cinema negre fins als melodrames més rabiosos i passionals, on se solia acostar als personatges situats als marges del sistema: prostitutes, proxenetes, immigrants, homosexuals, transsexuals... Repassem la filmografia de Fassbinder, tan avançada al seu temps, amb el cineasta Marc Ferrer, que acaba d'estrenar una pel·lícula inspirada en l'obra del gran cronista de l'RFA.

Memento #333. Als 19 anys rodava la seva primera pel·lícula, premiada a Canes, i als 33 va anunciar que dirigir ja no el motivava més. Sigui cert o no, Xavier Dolan ha acumulat en pocs anys una filmografia carregada de ràbia juvenil, amb esclats de maduresa, i també d'empatia amb les persones que se situen fora dels rols establerts. Qui ens convida a repassar l'obra d'aquest home orquestra, amb pel·lícules com "Laurence anyways" o "Matthias & Maxime", és Àlex Monner, un altre talent precoç.

Memento #329. "Wilkommen, Bienvenue, Welcome..." L'èxit estratosfèric de "Cabaret" va quedar com un llistó difícil de superar, i potser per això les seves intervencions al cinema han estat intermitents. Tot i així, ha mantingut la mateixa energia encomanadissa en tots els seus treballs, al teatre, les sales de concerts i davant de la càmera. Ens visita Diana Roig, una de les nostres millors actrius de musicals, per repassar la vida i obra d'aquesta força de la natura que respon al nom de Liza Minnelli.