En aquest capítol podeu escoltar: Preludi núm. 12; "Suite compostelana", per a guitarra; "Música callada", 2n quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".