Avui hem sentit: "Tres postals il·luminades"; "Madrigal sobre un tema popular"; "Pianto della Madonna"; Sortilegis; "Cuatro canciones negras"; "Schubertiana". Xavier Montsalvatge (1912-2002) no es va casar mai amb cap corrent estètic i fruïa jugant amb la música. Però el seu itinerari artístic està molt vinculat amb el temp que li va tocar viure: és un creador fill de la seva època. Ell mateix feia coincidir la seva última etapa compositiva amb la seva pròpia "quarta edat": "El meu llenguatge s'ha tornat una mica més dolç, hi ha una certa serenor. Penso que això es deu, sens dubte, a l'edat a què he arribat. En les meves obres anteriors, i especialment en les dels meus anys joves, jo tenia la pruïja d'investigar, i aquesta actitud investigadora realment l'he perduda. Ara he arribat a una maduresa en què francament em ve de gust escriure allò que sento, sense tenir en compte si la meva música és o no és renovadora. Crec que ara estic per damunt de tot això."