Avui hem sentit: Simfonia concertant per a violí, viola i orquestra, en Mi bemoll major, K364; Vespres solemnes de confessor, K339: Dixit Dominus, Laudate Dominum i Magnificat. El gener del 1779, apunt de fer vint-i-tres anys, Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) torna a Salzburg, amb la cua entre cames i amb un munt de deutes, d'un viatge de setze mesos a Munic, Mannheim i París, d'on no n'ha tret cap encàrrec rellevant, cap càrrec de prestigi, ha patit un fort desengany amorós i ha vist morir la seva mare. Per a ell, el retorn a Salzburg és humiliant: ha d'acceptar de Colloredo, que l'odia obertament, un càrrec menor que l'obliga a escriure música religiosa i de circumstàncies. Aquesta miserable situació dura dos anys i acaba en un enfrontament que provoca el trencament definitiu amb la ciutat on va néixer. Mozart, per fi, és lliure, i marxa cap a Viena, on viurà la resta dels seus dies. I no obstant això, algunes de les obres d'aquesta etapa són petites joies.