Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 26, en re major, K537, "Coronació"; Adagio per a piano, en si menor, K540. L'any 1788 va ser dramàtic per a Mozart, una època de penúries personals i decepcions professionals. Estava ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni". Però en una explosió de creativitat, Mozart és capaç de compondre, en només vuit mesos, obres de tots els gèneres, entre les quals destaquen poderosament les seves tres últimes simfonies, la 39, la 40 i la 41, compostes en només set setmanes i que es poden considerar el seu testament simfònic: és l'inici de la decadència personal.