Hi ha quelcom de pur i d'essencial en la visió del foc.

Lluny de distreure’ns, el que fa és reconectar-nos amb el nostre anhel intern de calidesa i de quietud.

La postura de relaxació iòguica es diu “Shavasana”, que pot traduir-se per postura del cadàver. Lluny de significar res tètric ens parla de immobilitat i també d'horitzontalitat. La immobilitat i la horitzontalitat ens obren les portes de la relaxació

La flama pot oscil·lar quan respiro davant d’ella, però si la preservo amb una respiració atenta, lenta i profunda, la flama es manté i jo m’assereno en la seva presència

"Más que dejarnos arrastrar y atrapar por nuestras sensaciones, dejémoslas desaparecer a medida que se forman, como letras trazadas con el dedo sobre el agua"

Dilgo Khyentsé Rinpoché.

Quan dirigeixes la teva atenció cap a alguna cosa que ha vingut a l'existència sense la intervenció humana, surts de la presó del pensament conceptual i, en certa mesura, participes de l'estat de connexió amb l'Ésser en el qual encara hi ha tot el natural.

Eckhart Tolle

Les mans són un centre energètic a través del qual l'energia vital flueix cap a l'exterior. Si volem concentrar aquesta energia ajuntem les mans i superposem els centres dels palmells de les mans. Així, la força no flueix cap a fora sinó que es canalitza cap a l'interior i enforteix la força vital.

Tota relació és una relació de donar i rebre. El donar engendra el rebre i el rebre engendra el donar. En realitat, rebre és el mateix que donar, perquè donar i rebre són aspectes del flux de l'energia en l'univers. I si aturem el flux d'algun dels dos, obstaculitzem la intel·ligència de la natura. 

Deepak Chopra

Podem meditar acompanyant el recorregut de l’aire de la nostra respiració. No es tracta de dirigir-la o d’aconseguir que sigui més lenta o més profunda. Es tracta de descobrir-la, d’acompanyar-la en el seu recorregut i mantenir així l’atenció

La consciencia és neta i pura. Mentre que la ment no trobi les circumstàncies externes de la conceptualització romandrà buida sense que res aparegui en ella, com l'aigua clara

A vegades veiem el cos com un enemic: quan ell no pot portar el ritme que volem, quan ens fa mal alguna part del cos, quan emmalaltim...Però els seus missatges sempre son d’advertència; tocs d’atenció que ens avisen quan portem ritmes excessius o ens sobrecarreguem d’obligacions. Cal que vegem el cos com un amic que ens acompanya sempre i gracies al qual podem fer tot el que fem. Girar la vista cap a les sensacions corporals i aprendre a interpretar-les. Aquesta és una meditació per “sentir” el cos i donar-li presència.