Avui hem sentit: "Napoli", suite per a piano; "Chanson à boire"; "Les biches", poema coreogràfic per a cor i orquestra. Molts consideren Francis Poulenc (1899-1963) el més francès de tots els compositors francesos. Fill directe d'una època crucial del seu país, ell mateix deia que la seva música era un retrat de la seva personalitat, i sens dubte també ho és del París dels anys vint. Poulenc va ser un personatge espiritual i hedonista, somiador i trapella, melangiós i cosmopolita, interessat vivament per l'art, la literatura, la pintura i el bon menjar... I la seva música és així, especialment durant els anys feliços i esbojarrats d'entreguerres. Va ser un membre destacat del Grup dels Sis, apadrinats per Jean Cocteau i amb Erik Satie com a referent, i en aquests cinc capítols explorarem la seva producció des dels inicis fins a les portes de la Segona Guerra Mundial, en què la seva postura personal i musical fa un tomb radical.