Avui hem sentit: "Matelote provençale"; Sonata per a dos pianos ("Allegro molto" i "Epíleg"); "Bucolique"; Sonata per a flauta i piano, i "La voix humaine", òpera (selecció). Francis Poulenc (1889-1963) va viure una segona joventut creativa just acabada la Segona Guerra Mundial, uns anys en què va alternar la composició amb diverses gires internacionals, especialment a Anglaterra i als Estats Units, on li encomanaven i li estrenaven la seva música. D'aquesta època en surten les seves tres òperes, molta música de cambra, una norantena de cançons dedicades al baríton Pierre Bernac (amb qui feia molts recitals) i també delicioses obres religioses per a cor a cappella o amb orquestra. Una música inconfusible i sempre fidel al seu esperit juganer, hedonista i alhora nostàlgic, amb un llenguatge sofisticat però clar i directe, popular i a l'abast de tothom, modern però lluny dels experiments avantguardistes dels seus coetanis. N'escoltarem una bona selecció.