Avui hem sentit: Scherzo, de l'opus 52; Concert per a piano i orquestra en la menor, op. 54. El 1841 és el gran any simfònic de Robert Schumann (1810-1856). Tenia 31 anys i feia pocs mesos que s'havia casat amb l'amor de la seva vida, Clara Wieck, una extraordinària pianista nou anys més jove que ell. Fins aleshores Schumann havia produït una important quantitat de lieder i d'obres per a piano per les quals encara no era gaire reconegut, però engrescat per la seva esposa i també pel seu bon amic Mendelssohn va començar a compondre obres de grans dimensions per a orquestra: en pocs mesos van néixer dues simfonies, un tríptic simfònic i un concert per a piano i orquestra, l'únic de la seva producció. L'alè romàntic, l'expressió de sentiments extrems i l'experimentació formal marquen les obres d'aquest any prodigiós.