Avui hem sentit: Obertura "Manfred"; Concert per a violoncel i orquestra, op. 119. Robert Schumann (1810-1856) va morir el 29 de juliol de 1856 en un sanatori mental per a dements incurables on va viure durant dos anys i mig. Tenia 46 anys. El van ingressar després d'un intent de suïcidi: el 27 de febrer del 1854 es va llançar al Rin des d'un pont, però uns pescadors el van salvar. Com va arribar Schumann a aquesta situació? Estava realment boig? Quina mena de desequilibri tenia? No es té constància de cap obra escrita durant l'internament, però, amb tota seguretat, l'enorme quantitat de música que va compondre just abans d'aquesta crisi ens dona, a mode de confessió, com una mena d'exorcisme, algunes pistes de la seva turmentada personalitat.