Avui hem escoltat: "La tempesta", música incidental per al drama de Shakespeare, op. 109 (segona suite); "Tapiola", poema musical, op. 112. Jan Sibelius (1865-1957) és el compositor més rellevant de la música finlandesa, però va tenir una biografia accidentada, plena de moments crítics i daltabaixos emocionals que el van dur a aïllar-se del món musical durant molts anys. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor de prestigi, reconegut arreu d'Europa i admirat als Estats Units, on va fer una gira triomfal l'any 1914. Però cap als anys vint les seves obsessions es van acentuar, agreujades per l'alcoholisme, i el van empènyer a recloure's amb la seva esposa a Ainola, la casa que tenia a Järvenpää, enmig de boscos espessos i gèlids, trenta quilòmetres al nord de Hèlsinki. Allí s'hi va passar la resta de la vida, i des de 1929 fins a la seva mort no va escriure ni una nota més. Mirem d'esbrinar i de comprendre millor la complexa personalitat d'aquest geni i l'obra que va produir.