Avui hem sentit: "Pelléas et Mélisande", poema simfònic op. 46; Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 47. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.