En aquest capítol podeu escoltar: tres poemes simfònics de "Ma vlast" (La meva pàtria): "Pels prats i boscos de Bohèmia", "Tabor" i "Blanik". Bedrich Smetana (1824-1884) està considerat el pare de la música txeca, el primer compositor que, en plena dominació cultural i política de l'imperi austrohongarès, va utilitzar de forma sistemàtica la llengua txeca en les seves òperes, el patrimoni musical folklòric de Bohèmia en la seva música simfònica, i va posar música a les tradicions, llegendes i paisatges de la seva terra. La seva vida, però, va estar plena d'entrebancs: compromès políticament, va haver d'exiliar-se a Suècia durant uns anys, va patir enveges i gelosies per part dels col·legues, va veure com se li morien l'esposa i tres de les quatre filles, i va passar els últims anys completament sord i amb problemes cognitius que el van aïllar del món. No obstant, escriure música va ser el seu refugi i consol fins a l'últim dia.