Avui hem sentit: "I masnadieri" (selecció); "Il Corsaro" (ària "Eccomi, priggioniero"); "La battaglia di Legnano" (selecció). "Nabucco" (1842) va ser l'òpera que va ressuscitar musicalment Giuseppe Verdi (1813-1901) després de la tragèdia que havia viscut (en tres anys se li van morir dos fills i l'esposa) i dels fracassos en les seves primeres dues òperes. En plena dominació austríaca, aquella òpera va despertar l'orgull patriòtic dels italians per l'intens caràcter nacionalista de l'argument i per l'esperit enardit de la música. I a partir d'aleshores, en set anys, va compondre deu òperes més, totes de caràcter patriòtic, que provocaven aclamacions delirants i encenien l'afany de llibertat d'un poble que s'identificava amb aquelles històries i amb la seva música èpica, enèrgica i apassionada. Anys més tard, Verdi va definir aquella voràgine creativa com "els anys de galeres".