Via lliure - Il·lustres execrables

El terme execrable queda curt al personatge d'avui. En Giménez i l'Otero parlen d'ell com d'un autèntic cabró, el malvat per antonomàsia que es creia el mateix dimoni. Un assassí cruel, manipulador, proxeneta, lladre, violador, agressiu amb les dones, filonazi, racista. Una perla, en definitiva que hauria de ser odiat per tot el món, però que contràriament desperta una onada d’admiració malaltissa i és objecte de culte per part de la gent anomenada normal que consumeix qualsevol cosa relacionada amb ell com si en lloc de parlar d’un malpartit parléssim de Nelson Mandela o de Messi. Sobre ell s’han escrit innomobrables llibres, s’han fet sèries de televisió, ha inspirat cançons, estrelles del pop, Tarantino pensa fer una pel.li sobre ell i fins i tot li han compost una òpera. En els 40 anys que va estar empresonat abans de morir rebia més de 20.000 cartes d’admiradors anuals i centenars de propostes de matrimoni. Avui veurem com podem arribar a ser de contradictoris i descobrirem la pitjor cara de la humanitat. Amb tots vostès: Charles Miller Manson.

Lou Reed

En aquesta secció en Santi Giménez i en Malcolm Otero donen una bona clatellada a un gran de la música, un poeta i un home que va fer bavejar diverses generacions. Castiguen contra la paret un tipus que va compondre i va interpretar cançons que gairebé s'han convertit en himnes, que va viure salvatgement i que estava tocat per la vareta de l'èxit fins al punt que la seva tornada més famosa no és una rima, ni uns versos meravellosos. Simplement diu "tu, turu, turu, turutu, turu"... Desmunten un geni que va marcar una època, el pare del rock alternatiu, un artista de culte que va ser un tarat, mentider, maltractador, capritxós, colèric, dèspota, antipàtic , plagiari, cretí i misogin. Faran caure del pedestal Lewis Allen Reed, més conegut com Lou Reed.

Per primera vegada, pel preu d’un execrable, en Santi Giménez i en Malcolm Otero ens faran dos. O més ben dit, dues. Si teniu algun familiar a qui no suporteu, estigueu tranquils, que ni de bon tros arribareu a odiar-lo tant com es van arribar a odiar i destripar aquestes dues germanes que van ser dos dels símbols del cinema de l’era daurada de Hollywood. Dues actrius que des de ben petites van competir per tot, per tenir l’atenció del seus pares, pels nois de l’institut, per treure’s els nòvios, pels millors papers a les pel•licules i també per veure quina de les dues es moria abans. Agafeu les crispetes que arriba un veritable tractat d’enveja i mala bava familiar. Amb tots vostès... Jean de Beuvoir de Havilland, més coneguda com Jean Fontaine, i la seva germana Lady Olivia de Havilland.

Per primera vegada, pel preu d’un execrable, en Santi Giménez i en Malcolm Otero ens faran dos. O més ben dit, dues. Si teniu algun familiar a qui no suporteu, estigueu tranquils, que ni de bon tros arribareu a odiar-lo tant com es van arribar a odiar i destripar aquestes dues germanes que van ser dos dels símbols del cinema de l’era daurada de Hollywood. Dues actrius que des de ben petites van competir per tot, per tenir l’atenció del seus pares, pels nois de l’institut, per treure’s els nòvios, pels millors papers a les pel•licules i també per veure quina de les dues es moria abans. Agafeu les crispetes que arriba un veritable tractat d’enveja i mala bava familiar. Amb tots vostès... Jean de Beuvoir de Havilland, més coneguda com Jean Fontaine, i la seva germana Lady Olivia de Havilland.

Sovint en Santi Giménez i en Malcolm Otero parlen de personatges a qui admiren, però traient-ne els draps bruts. Gent que indubtablement ha fet molt per la humanitat, però amb una cara fosca. No és el cas d’avui. Avui se centraran en un veritable miserable amb majúscules. Un assassí despietat que va explotar tot un poble, però que tot i això, al seu país segueix tenint cert predicament amb estàtues pel carrer, museus al seu nom i parcs dedicats. Una persona, que tal com afirma el sempre ponderat Mario Vargas Llosa és una “injusticia que no figuri al costat de Hitler i Stalin com un dels criminals polítics més sanguinaris de l’era moderna”. Una persona cobdiciosa, cruel, psicòpata, sàdica, mal pare, mal marit, sexualment pervers, agressiu i sense cap empatia o rastre d’humanitat. Una mala bèstia que va ser el responsable directe d’un genocidi que va liquidar entre 5 i 8 milions de persones, tot i que algunes fonts arriben a parlar de atenció 12 milions. Entra a la sala Leopold Louis Philippe Marie Victor de Saxe-Cobourg et Gotha, més conegut com a Leopold II de Bèlgica.

Sovint en Santi Giménez i en Malcolm Otero parlen de personatges a qui admiren, però traient-ne els draps bruts. Gent que indubtablement ha fet molt per la humanitat, però amb una cara fosca. No és el cas d’avui. Avui se centraran en un veritable miserable amb majúscules. Un assassí despietat que va explotar tot un poble, però que tot i això, al seu país segueix tenint cert predicament amb estàtues pel carrer, museus al seu nom i parcs dedicats. Una persona, que tal com afirma el sempre ponderat Mario Vargas Llosa és una “injusticia que no figuri al costat de Hitler i Stalin com un dels criminals polítics més sanguinaris de l’era moderna”. Una persona cobdiciosa, cruel, psicòpata, sàdica, mal pare, mal marit, sexualment pervers, agressiu i sense cap empatia o rastre d’humanitat. Una mala bèstia que va ser el responsable directe d’un genocidi que va liquidar entre 5 i 8 milions de persones, tot i que algunes fonts arriben a parlar de atenció 12 milions. Entra a la sala Leopold Louis Philippe Marie Victor de Saxe-Cobourg et Gotha, més conegut com a Leopold II de Bèlgica.

En Giménez i l'Otero donen un cop de dreta a uns dels tipus que va inspirar una de les millors pel•lícules de Martin Scorsese, que va fer que Robert de Niro guanyés el segon Oscar i després fes coses com 'Los padres de ella'. Un home que va ser una estrella de la boxa i campió mundial dels pesos mitjans. Prepareu-vos que deixaran K.O. un gran de l'esport que es va convertir en comediant i en una icona popular, però també en un maltractador, violador, trampós, mafiós i cruel. Compte, que caurà a la lona Giacobbe La Motta, més conegut com Jake LaMotta o molt més conegut com Toro Salvatge.

En Giménez i l'Otero donen un cop de dreta a uns dels tipus que va inspirar una de les millors pel•lícules de Martin Scorsese, que va fer que Robert de Niro guanyés el segon Oscar i després fes coses com 'Los padres de ella'. Un home que va ser una estrella de la boxa i campió mundial dels pesos mitjans. Prepareu-vos que deixaran K.O. un gran de l'esport que es va convertir en comediant i en una icona popular, però també en un maltractador, violador, trampós, mafiós i cruel. Compte, que caurà a la lona Giacobbe La Motta, més conegut com Jake LaMotta o molt més conegut com Toro Salvatge.

Entra en el club dels execrables un artista total. Músic, poeta, agitador cultural… el símbol per excel•lència de la rebel•lió juvenil que, a sobre, es convertirà en un mite a causa de la seva mort prematura. A més, tota una icona sexual. Vist d’aquesta manera, parlem d’un home realment il•lustre i admirable, però que també tenia una part molt fosca, una cara B que va ser definida, ras i curt, per Ray Manzarek, el seu company als The Doors, com un “borratxo degenerat”. I és que parlem de la típica persona que és suportable fins que es pren dues copes, tot i que en el cas que ens ocupa parlaríem d’ampolles d’otto i altres estupefaents, i es posa violent, pesat, desagradable i exhibicionista. El típic borratxo pesat que hi ha en cada festa. Amb tots vosaltres... James Douglas Morrison, Jim Morrison, el Rei llangardaix!