Avui hem sentit: Simfonia núm. 5, op. 47. Dmitri Xostakóvitx (1906-1975) és l'exemple paradigmàtic d'artista constantment vigilat pel poder, sempre sota sospita, amenaçat, censurat i castigat per la policia cultural soviètica, especialment durant l'època de Stalin, però també en plena guerra freda. Xostakóvitx, però, va acabar convertint la seva música en una arma expressiva de gran potència, per denunciar aquella situació sinistra i opressiva, per protestar i cridar a través de la música, i també per exorcitzar els dimonis i vehicular la seva por, les decepcions, els neguits i la ràbia. Amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort, sentirem i contextualitzarem una selecció d'obres directament vinculades a aquests episodis crucials i a les situacions dramàtiques que va viure.