El compositor de la setmana

Avui sentirem: Quartet de corda n.3 "Emperador"; Oratori "La creació" (tercera part). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -a 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març del 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on va sonar "La creació".

Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.2 "Les quintes"; Oratori "La Creació" (segona part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

Avui escoltarem: Quartet de corda op.76 núm.1; Oratori "La Creació" (primera part). En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període d e maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

Avui escoltarem: Tema i variacions "Gott erhalte Franz der Kaiser"; Missa "In tempore belli" ("Paukenmesse") en Do major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

Avui escoltarem: Concert per a trompeta i orquestra; "Heiligemesse" en Si bemoll major. En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

Avui escoltarem: Oratori "Les set paraules de Crist a la creu". En tornar de Londres, on havia viscut tres anys, Franz Josef Haydn ja tenia 63 anys i s'havia guanyat una reputació i un prestigi com mai abans els havia aconseguit a Viena. A partir d'aleshores va compondre responent a encàrrecs puntuals, com les sis grans Misses que li va dedicar a la princesa Maria Hermenegilde (esposa del seu protector Nikolaus II Esterhazy), o les variacions en honor a l'emperador Francesc (que van acabar sent l'himne d'Àustria i actualment el d'Alemanya), però també allò que li venia de gust, com el Concert per a trompeta, o els sis Quartets de l'opus 76. Però les obres mestres d'aquest període de maduresa van ser els oratoris "La Creació" i "Les Estacions", que van ser rebudes amb entusiasme i honors.

Avui hem sentit: Transcripció de la "Partita per a violí sol en Mi major" de J. S. Bach (Preludi, Gavota i Giga); Danses simfòniques, op.45. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

Avui hem sentit: Transcripció de "Wohin" de Franz Schubert; Simfonia n.3 en la menor, op.44; transcripció del Minuet de l'Arlesiana de Bizet. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

Avui hem sentit: Variacions sobre un tema de Corelli, op.42; transcripció de "Liebesleid" de Fritz Kreisler; Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op.42. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.

Avui hem sentit: Tres cançons russes per a cor i orquestra, op.41; Concert per a piano i orquestra n.4, op.40. La revolució russa va empènyer Serguei Rakhmaninov a marxar del seu país. A les acaballes de l'any 1917 va aprofitar una gira de concerts pels països escandinaus per marxar amb tota la família cap als Estats Units. No va tornar mai més a Rússia, i en els 25 anys de residència a Nord-amèrica, fins a la seva mort l'any 1943, va tenir innombrables èxits com a pianista, però li va costar molt trobar la inspiració: només va compondre sis obres noves, i la majoria escrites en les seves estades d'estiu a França i Suïssa, però són autèntiques joies simfòniques plenes d'enyorament i nostàlgia per la seva terra.