El compositor de la setmana

Avui escoltarem: Concert per a piano en fa major; Tres preludis; "Strike up the band"; "Funny face" (Is wonderful). "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: Concert per a piano en fa major; Tres preludis; "Strike up the band"; "Funny face" (Is wonderful). "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: "Do it again"; "I'll build a stairway to paradise"; "Somebody loves me"; "Rhapsody in blue"; "Lady be good". "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: "Do it again"; "I'll build a stairway to paradise"; "Somebody loves me"; "Rhapsody in blue"; "Lady be good". "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: "Rialto Ripples"; "Swanee"; "Blue Monday", opereta en un acte; "Lullaby" (quartet de corda). "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: "Rialto Ripples"; "Swanee"; "Blue Monday", opereta en un acte; "Lullaby" (quartet de corda). "L'única música nord-americana de debò" va dir Arturo Toscanini en sentir les obres d'aquest creador inclassificable que va ser George Gershwin, nascut a Brooklyn el 1898 i que en només 38 anys de vida va compondre obres fascinants i d'un enorme poder evocador. Autodidacte, virtuós del piano, dotat d'un gran instint musical i d'una formidable capacitat creativa, Gershwin va compondre més de mil cançons, una vintena de musicals que van rebentar els teatres de Broadway i també obres memorables de tall clàssic, sempre amb un llenguatge càlid, enginyós i popular, a mig camí del jazz, l'impressionisme, la música negra, el romanticisme o l'avantguarda, que el van convertir en una icona del "self made man" i dels feliços i esbojarrats anys vint.

Avui escoltarem: Tres quartets vocals ("Der greis", "Die beredsamkeit", "Alles hat seine zeit"); "Harmoniemesse" en si bemoll major; Quartet op.103 (Andante grazioso i Menuetto). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".

Avui escoltarem: Oratori "Les estacions" (Tardor i Hivern). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".

Avui escoltarem: Oratori "Les estacions" (Primavera i Estiu). Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".

Avui escoltarem: Missa "in angustiis" (Missa Nelson) en re menor; Quartet de corda n.5, op.76. Franz Josef Haydn va viure els últims anys de vida a la seva casa de Gumpendorf, als afores de Viena, envoltat d'amics i amb tots els reconeixements i el prestigi que s'havia guanyat durant tants anys. Tot i que va morir el 31 de maig de 1809 -als 77 anys- només va compondre fins a l'any 1803, i les últimes obres van ser l'oratori "Les estacions", tres esplèndides misses per a cor, solistes i orquestra, alguns quartets vocals amb piano, i dos quartets de corda que van quedar inacabats. L'última aparició pública la va fer el 27 de març de 1808, en un homenatge que li van retre a la Universitat de Viena, amb l'assistència de moltes personalitats, i on hi va sonar "La creació".