El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà" (extractes). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martin i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música

Avui hem sentit: "Il burbero di buon cuore" (extractes). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martin i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música

Avui hem sentit: "Il tutore burlato" (extractes); "Ifigenia in Aulide" (extractes). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martin i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música.

Avui hem sentit: "La traviata" (extractes del segon i el tercer acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i que el va consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre millor aquestes òperes: des de la Revolució frustrada de 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "La Traviata" (extractes del 1r acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tot Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Il trovatore" (extractes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tota Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del 2n i 3er actes). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tota Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: "Rigoletto" (extractes del 1er acte). Entre 1850 i 1853 Giuseppe Verdi, que no tenia encara quaranta anys, va compondre tres òperes magistrals que figuren entre les millors de tota la història del gènere: "Rigoletto", "Il trovatore" i "La traviata". És la cèlebre trilogia popular, que en pocs anys es va representar per tota Itàlia, arreu d'Europa i fins i tot a Amèrica, i el van consagrar definitivament. Però hi ha una sèrie de circumstàncies personals i fets històrics coetanis que ajuden a entendre-les millor: des de la Revolució frustrada del 1848 o l'inici de la seva carrera com a polític, fins a la seva relació amb la soprano Giuseppina Strepponi o l'esclat del famós "Viva Verdi" com a crit d'alliberament del poble italià del jou austríac.

Avui hem sentit: Simfonia núm.5, op.107 "La Reforma" (4rt moviment); Simfonia núm.4, en La major, "Italiana". Felix Mendelssohn va néixer en una família benestant i culta, que li va proporcionar una formació cultural, humanística i musical completíssima. Als dotze anys ja tocava el piano, el violí, l'orgue, i dirigia petits grups instrumentals, i als quinze anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces i cançons. De ben jovenet, apart de la formació universitària que va rebre, escrivia poesia, dibuixava amb molta traça, parlava sis llengües, i va estudiar a fons la música dels grans mestres del passat, com J. S. Bach, de qui va dirigir la reestrena de la Passió segons Sant Mateu a Leipzig: Mendelssohn tenia vint anys. Va ser aquell any 1829 que va iniciar una sèrie de viatges i estades arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració de les obres que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Simfonia núm.3, op.56 "Escocesa"; Obertura "Les Hèbrides" op.26. Felix Mendelssohn va néixer en una família benestant i culta, que li va proporcionar una formació cultural, humanística i musical completíssima. Als dotze anys ja tocava el piano, el violí, l'orgue, i dirigia petits grups instrumentals, i als quinze anys ja havia escrit quinze simfonies de cambra, una òpera i més d'un centenar de petites peces i cançons. De ben jovenet, apart de la formació universitària que va rebre, escrivia poesia, dibuixava amb molta traça, parlava sis llengües, i va estudiar a fons la música dels grans mestres del passat, com J. S. Bach, de qui va dirigir la reestrena de la Passió segons Sant Mateu a Leipzig: Mendelssohn tenia vint anys. Va ser aquell any 1829 que va iniciar una sèrie de viatges i estades arreu d'Europa (Anglaterra, Escòcia, Itàlia, París) que van ser la inspiració de les obres que escoltarem aquesta setmana.