El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany" (segona part); "Rapsòdia per a contralt i cor masculí, op.53". Entre 1869 i 1871 van veure la llum un seguit d'obres simfonicocorals de grans dimensions compostes per Johannes Brahms, que li van proporcionar una reputació i un enorme prestigi com a compositor no només a Alemanya sinó arreu d'Europa. Obres, moltes de les quals, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), amb la indecisió constant sobre el seu futur professional o el patriotisme exhibit davant la guerra francoprusiana. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats i de la mateixa música.

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany" (primera part). Entre 1869 i 1871 van veure la llum un seguit d'obres simfonicocorals de grans dimensions compostes per Johannes Brahms, que li van proporcionar una reputació i un enorme prestigi com a compositor no només a Alemanya sinó arreu d'Europa. Obres, moltes de les quals, de gestació lenta i totes amb un altíssim component emocional que les vincula a la seva situació personal, amb el caràcter reservat i solitari, amb la convulsa relació amb Clara Schumann (i amb la seva filla Julie), amb l'ombra allargada dels mestres del passat recent (Beethoven, Schubert...), amb la indecisió constant sobre el seu futur professional o el patriotisme exhibit davant la guerra francoprusiana. Obres que acaben sent una confessió personal a través dels textos triats i de la mateixa música.

Avui hem sentit: Simfonia n. 40 K. 550 "Júpiter", cançó "Beim auszug in das Feld" K. 552, Tres cànons i Divertimento K. 563 (extractes). Explorem la producció musical de W. A. Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre de 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llençat al mar dins d'una ampolla, l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Simfonia n.41 K551 "Júpiter"; "Beim auszug in das Feld" K552; Tres cànons; Divertimento K563 (extractes). Explorem la producció musical de W. A. Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llançat al mar dins d'una ampolla; l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Trio en Mi major K542; Canzonetta "Più non si trovano" K549; Trio en Do major K548. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llençat al mar dins d'una ampolla; l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Sonata per a piano i violí en do major, K. 545; Simfonia n. 40 en sol menor, K. 550. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llançat al mar dins d'una ampolla, l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Simfonia n. 39 en mi bemoll major, K543; Sonata per a piano n. 15 en do major, K545. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llançat al mar dins d'una ampolla, l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: Concert per a piano núm. 26 K. 537, "Coronació"; Adagio per a piano en si menor K. 540. Aquesta setmana explorem la producció musical de Wolfgang Amadeus Mozart en els set mesos crucials que van de febrer a setembre del 1788, una època de penúries personals i alhora d'obres sorprenents, com la famosa trilogia simfònica formada per la 39, la 40 i la 41, tres obres mestres compostes en només set setmanes i que constitueixen el seu testament simfònic. Ofegat pels deutes, deprimit per la mort de la seva filla Theresia i pel caos domèstic, obligat a anar a viure als suburbis de Viena i menystingut pel públic vienès i pel mateix emperador Josep II, a qui no havia complagut "Don Giovanni", Mozart és capaç de compondre frenèticament obres de tots els gèneres no se sap ben bé per a qui ni per a què, en una explosió de creativitat que acaba bruscament a finals d'any amb un silenci de sis mesos: és un missatge llançat al mar dins d'una ampolla; l'inici de la decadència personal.

Avui hem sentit: "L'isola del piacere" (obertura); "12 Canzonette italiane"; "La capricciosa corretta" (extractes); "La festa del villaggio" (obertura). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martín i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música.

Avui hem sentit: "L'arbore di Diana" (extractes). Autor d'una trentena d'òperes i vint ballets, Vicent Martín i Soler va ser un dels compositors més admirats i populars de finals del segle XVIII. Va treballar a les corts del rei Ferran I de Nàpols, de l'emperador Josep II d'Àustria, de Caterina la Gran de Rússia i del tsar Pau I; va triomfar dos anys a Londres, i en els tres anys que va viure a Viena va conèixer Mozart i Da Ponte, amb qui va col·laborar en sis òperes. Martín i Soler va contribuir a modernitzar l'òpera i a dignificar el gènere buffo amb un tractament enginyós de l'orquestra, la caracterització dels personatges, un desenvolupat instint teatral, finals d'acte col·lectius i brillants, i l'ús de melodies populars i ritmes del folklore que tenyeixen d'espontaneïtat, vitalitat i frescor tota la seva música.