El compositor de la setmana

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ernest Chausson és un compositor d'una qualitat extraordinària i d'una sensibilitat molt evident, però potser perquè va morir molt jove, als 44 anys i amb un catàleg d'obres més aviat petit encara, o potser perquè perviu encasellat en la caricatura del bon burgès que fa música per distreure's, s'ha considerat que la seva obra era com el passatemps de qui viu confortable en la seva classe social benestant. Però Chausson no és per a res tot això. Chausson va construir la seva obra envoltat de dubtes i qüestionaments profunds, amb humilitat i amb molt talent, perquè Chausson, segurament sense ni ell mateix admetre-ho, era un artista de primer ordre. Chausson va morir de sobte, massa jove, però va ser a temps de deixar testimoni d'una vivència interior molt rica que va saber traduir en música, tenyida de delicadesa, de subtilitat, de melangia, d'intimitat, de somni... Deixeu-vos portar per Chausson. Us enamorarà.

Ludwig van Beethoven va compondre deu sonates per a violí i piano. Les tres primeres de l'op. 12 no van agradar. Les dues següents es van publicar juntes, més tard es van separar i la cinquena es va acabar batejant com a "Sonata primavera". A continuació van venir les tres sonates de l'op. 30, del 1802, l'any dramàtic de Beethoven en què escriu el seu testament a Heiligenstadt. Ara bé, al cap de res, l'any següent, ja va aparèixer la imponent "Sonata a Kreutzer". Beethoven havia escrit nou sonates per a violí i piano en set anys, però aleshores, en aquesta formació de cambra, s'atura. Passen nou anys i finalment apareix la desena i última sonata. No en va compondre cap més. Li quedaven quinze anys de vida. Aquesta setmana, Beethoven torna a ser el compositor a Catalunya Música, i les seves deu sonates per a violí i piano les sentirem en versions excel·lents. Esteu convidats a gaudir-ne!

Ludwig van Beethoven va compondre deu sonates per a violí i piano. Les tres primeres de l'op. 12 no van agradar. Les dues següents es van publicar juntes, més tard es van separar i la cinquena es va acabar batejant com a "Sonata primavera". A continuació van venir les tres sonates de l'op. 30, del 1802, l'any dramàtic de Beethoven en què escriu el seu testament a Heiligenstadt. Ara bé, al cap de res, l'any següent, ja va aparèixer la imponent "Sonata a Kreutzer". Beethoven havia escrit nou sonates per a violí i piano en set anys, però aleshores, en aquesta formació de cambra, s'atura. Passen nou anys i finalment apareix la desena i última sonata. No en va compondre cap més. Li quedaven quinze anys de vida. Aquesta setmana, Beethoven torna a ser el compositor a Catalunya Música, i les seves deu sonates per a violí i piano les sentirem en versions excel·lents. Esteu convidats a gaudir-ne!

Ludwig van Beethoven va compondre deu sonates per a violí i piano. Les tres primeres de l'op. 12 no van agradar. Les dues següents es van publicar juntes, més tard es van separar i la cinquena es va acabar batejant com a "Sonata primavera". A continuació van venir les tres sonates de l'op. 30, del 1802, l'any dramàtic de Beethoven en què escriu el seu testament a Heiligenstadt. Ara bé, al cap de res, l'any següent, ja va aparèixer la imponent "Sonata a Kreutzer". Beethoven havia escrit nou sonates per a violí i piano en set anys, però aleshores, en aquesta formació de cambra, s'atura. Passen nou anys i finalment apareix la desena i última sonata. No en va compondre cap més. Li quedaven quinze anys de vida. Aquesta setmana, Beethoven torna a ser el compositor a Catalunya Música, i les seves deu sonates per a violí i piano les sentirem en versions excel·lents. Esteu convidats a gaudir-ne!

Ludwig van Beethoven va compondre deu sonates per a violí i piano. Les tres primeres de l'op. 12 no van agradar. Les dues següents es van publicar juntes, més tard es van separar i la cinquena es va acabar batejant com a "Sonata primavera". A continuació van venir les tres sonates de l'op. 30, del 1802, l'any dramàtic de Beethoven en què escriu el seu testament a Heiligenstadt. Ara bé, al cap de res, l'any següent, ja va aparèixer la imponent "Sonata a Kreutzer". Beethoven havia escrit nou sonates per a violí i piano en set anys, però aleshores, en aquesta formació de cambra, s'atura. Passen nou anys i finalment apareix la desena i última sonata. No en va compondre cap més. Li quedaven quinze anys de vida. Aquesta setmana, Beethoven torna a ser el compositor a Catalunya Música, i les seves deu sonates per a violí i piano les sentirem en versions excel·lents. Esteu convidats a gaudir-ne!