El compositor de la setmana

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Sonata per a piano n.21 "Waldstein"

-Les criatures de Prometeu, ballet (extractes)

-Lied op.32 "An die Hoffnung"

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Sonata per a piano n.17 "La tempesta" (3r temps: Allegretto)

-Sonata per a violí i piano n.9 "A Kreutzer"

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Concert per a piano i orquestra n.3

-Lieder op.48

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Concert per a piano i orquestra n.3

-Lieder op.48

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Sonata per a piano n.14 "Clar de lluna"

-Sonata per a violí i piano n.5 "Primavera"

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que li rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Sonata per a piano n.14 "Clar de lluna"

-Sonata per a violí i piano n.5 "Primavera"

Quan encara no havia fet 30 anys, Beethoven va notar que la pèrdua d'audició que patia era progressiva i que no tenia remei. L'any 1801 va començar a explicar-ho als seus amics íntims i finalment en va deixar un testimoni esfereïdor en el cèlebre Testament de Heiligenstadt, datat el 6 d'octubre de 1802, on confessava el seu estat anímic, la seva desesperació i els pensaments de mort que el rondaven feia temps. Tanmateix, Beethoven va emergir d'aquest estat depressiu gràcies a l'art musical i a la creació. En aquests cinc capítols explorarem la situació anímica, vital i professional de Beethoven, i escoltarem les obres que va compondre en aquest període dramàtic de la seva vida, entre 1801 i 1803, un repertori abundant i variat, amb autèntiques obres mestres i petites joies.

Avui escoltarem:

-Marxa fúnebre, 3r temps de la Sonata per a piano n.12

-Simfonia n.2 op.36

Durant els anys 30 i 40 del segle passat, Xostakóvitx va patir els moments més durs de la repressió cultural que exercia el règim soviètic, anys de lluita i supervivència, en un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell opressor.

Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant, i sota la por de represàlies que podien arribar a l'extermini. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit constant de protesta, lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim sinistre.

Avui escoltarem:

- Simfonia n. 9, op. 70

- L'assalt a Krassnaya Gorka. Allegro (pertanyent a la Banda Sonora de "L'inoblidable any 1919")

-Simfonia n.10, op.93 (Scherzo)

Durant els anys 30 i 40 del segle passat, Xostakóvitx va patir els moments més durs de la repressió cultural que exercia el règim soviètic, anys de lluita i supervivència, en un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell opressor.

Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant, i sota la por de represàlies que podien arribar a l'extermini. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit constant de protesta, lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim sinistre.

Avui escoltarem:

- Simfonia n. 9, op. 70

- L'assalt a Krassnaya Gorka. Allegro (pertanyent a la Banda Sonora de "L'inoblidable any 1919")

-Simfonia n.10, op.93 (Scherzo)

Durant els anys 30 i 40 del segle passat, Xostakóvitx va patir els moments més durs de la repressió cultural que exercia el règim soviètic, anys de lluita i supervivència, en un torcebraç constant amb el dictador Stalin i el seu aparell opressor.

Escoltarem i posarem en context les obres que va compondre durant aquells anys, sempre sota vigilància estricta de la policia cultural soviètica, amb censura constant, i sota la por de represàlies que podien arribar a l'extermini. Però la música de Xostakóvitx sempre va ser un crit constant de protesta, lúcid i mordaç, contra la inhumanitat d'un règim sinistre.

Avui escoltarem:

-Quartet de corda n.1 op.49 "Primavera"

-Quintet amb piano, op.57 (fragments)

-Suite de Jazz n.2 (Vals)