El compositor de la setmana

El maig del 1918, mesos després de la Revolució Russa, Serguei Prokófiev va emprendre una mena d'autoexili voluntari per obrir horitzons professionals. Fugia d'un país incendiat i ple de conflictes per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista arreu del món. Va viure dos anys als Estats Units, on va escriure i estrenar un munt d'obres, i on va conèixer la que va ser la seva esposa, la soprano d'origen català Lina Llubera. Durant els anys vint es va establir a París, on la seva música va triomfar i li va donar un enorme prestigi internacional. En aquesta època va compondre tres simfonies, obres concertants, òperes, ballets i molta música per a piano, en un llenguatge avantguardista i molt personal. Aquest periple internacional es va acabar el 1936, any en què Prokófiev va tornar definitivament a l'URSS. Avui hem sentit: Suite escita, op. 20; Suite del ballet "Chout", op. 21.

Entre el 1717 i el 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Hem sentit: Concert per a dos violins BWV1043; Quatre preludis del Llibre de peces per a clavecí; Concert de Brandenburg núm. 6; Sonata per a violí núm. 1 (Adagio i Presto).

Entre el 1717 i el 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Hem sentit: Suite orquestral núm. 4; Concert de Brandenburg núm. 5.

Entre el 1717 i el 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Hem sentit: Concert per a violí BWV1042; Suite per a violoncel núm. 1; Concert de Brandenburg núm. 4.

Entre el 1717 i el 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Hem sentit: Suite orquestral núm. 1; Chaconne (de la Partita núm. 2 per a violí); Concert de Brandenburg núm. 3.

Entre el 1717 i el 1723 Bach va treballar com a director musical a la cort del petit ducat d'Anhalt-Köthen al servei del príncep Leopold, un aristòcrata culte i melòman que disposava d'una orquestra de divuit músics, i que va donar a Bach tota mena de facilitats. Pel fet de ser una cort calvinista, Bach no havia d'escriure música religiosa per als oficis, i va tenir mans lliures per compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals trobem autèntiques obres mestres. Aquesta època, breu però intensa, va ser la més feliç de tota la seva vida.

Hem sentit: Concerts de Brandenburg núm. 1 i núm. 2; Concert per a violí en la menor BWV1004.

En plena maduresa i amb un enorme prestigi arreu d'Europa, Dvorák va acceptar una llaminera invitació de la multimilionària Jeanette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, per dirigir la institució i la seva orquestra. Després de molts dubtes, Dvorák se n'hi va anar amb la seva família a finals de setembre de 1892, i s'hi va estar fins a l'abril de 1895. L'aventura americana va ser molt estimulant i va generar una dotzena d'obres, entre les quals hi ha autèntiques obres mestres. Però el més important va ser l'empenta que va donar a la nova generació de músics del país per crear obres amb un llenguatge genuïnament nord-americà.

Avui escoltarem el Concert per a violoncel i orquestra op. 104 de Dvorák.

En plena maduresa i amb un enorme prestigi arreu d'Europa, Dvorák va acceptar una llaminera invitació de la multimilionària Jeanette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, per dirigir la institució i la seva orquestra. Després de molts dubtes, Dvorák se n'hi va anar amb la seva família a finals de setembre de 1892, i s'hi va estar fins a l'abril de 1895. L'aventura americana va ser molt estimulant i va generar una dotzena d'obres, entre les quals hi ha autèntiques obres mestres. Però el més important va ser l'empenta que va donar a la nova generació de músics del país per crear obres amb un llenguatge genuïnament nord-americà.

Avui escoltarem el Concert per a violoncel i orquestra op.104.

En plena maduresa i amb un enorme prestigi arreu d'Europa, Dvorák va acceptar una llaminera invitació de la multimilionària Jeannette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, per dirigir la institució i la seva orquestra. Després de molts dubtes, Dvorák se n'hi va anar amb la seva família a finals de setembre del 1892, i s'hi va estar fins a l'abril del 1895. L'aventura americana va ser molt estimulant i va generar una dotzena d'obres, entre les quals hi ha autèntiques obres mestres. Però el més important va ser l'empenta que va donar a la nova generació de músics del país per crear obres amb un llenguatge genuïnament nord-americà.

Avui escoltarem: "Quintet de corda op.97" i "Cançons bíbliques op.99" (selecció).

En plena maduresa i amb un enorme prestigi arreu d'Europa, Dvorák va acceptar una llaminera invitació de la multimilionària Jeannette Thurber, fundadora del Conservatori Nacional de Música de Nova York, per dirigir la institució i la seva orquestra. Després de molts dubtes, Dvorák se n'hi va anar amb la seva família a finals de setembre del 1892, i s'hi va estar fins a l'abril del 1895. L'aventura americana va ser molt estimulant i va generar una dotzena d'obres, entre les quals hi ha autèntiques obres mestres. Però el més important va ser l'empenta que va donar a la nova generació de músics del país per crear obres amb un llenguatge genuïnament nord-americà.

Avui escoltarem el Quartet núm.12 op.96 "Quartet Americà" i la Suite americana op.98.