El compositor de la setmana

Charles Hubert Parry, nascut el 1948, és el compositor anglès que, amb Stanford, va iniciar el renaixement de la música anglesa després d'haver estat intensament i sorprenentment adormida des de la mort de Purcell a finals del segle XVII. Parry, com a arquitecte d'aquella reconstrucció, sabia que no podia mirar endins perquè no hi havia referents i que havia de mirar enfora. S'hi va trobar Mendelssohn, Schumann, Brahms... i va quedar dins de la seva òrbita. A mesura que s'atansava el segle XX, no va voler saber res dels nous corrents, alhora que va saber trobar el so i el ritme genuïnament anglesos. Parry, un home de moral estricta, conviccions fortes, cultura immensa, agnòstic i ple de carisma, és poc o mal conegut i per això durant tots aquests dies us convidem a conèixer-lo sentint les seves cinc esplèndides simfonies i una obra per a cor commovedora, les "Cançons de comiat", que va compondre al final de la vida. Parry va morir el 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial.

Charles Hubert Parry, nascut el 1948, és el compositor anglès que, amb Stanford, va iniciar el renaixement de la música anglesa després d'haver estat intensament i sorprenentment adormida des de la mort de Purcell a finals del segle XVII. Parry, com a arquitecte d'aquella reconstrucció, sabia que no podia mirar endins perquè no hi havia referents i que havia de mirar enfora. S'hi va trobar Mendelssohn, Schumann, Brahms... i va quedar dins de la seva òrbita. A mesura que s'atansava el segle XX, no va voler saber res dels nous corrents, alhora que va saber trobar el so i el ritme genuïnament anglesos. Parry, un home de moral estricta, conviccions fortes, cultura immensa, agnòstic i ple de carisma, és poc o mal conegut i per això durant tots aquests dies us convidem a conèixer-lo sentint les seves cinc esplèndides simfonies i una obra per a cor commovedora, les "Cançons de comiat", que va compondre al final de la vida. Parry va morir el 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial.

Charles Hubert Parry, nascut el 1948, és el compositor anglès que, amb Stanford, va iniciar el renaixement de la música anglesa després d'haver estat intensament i sorprenentment adormida des de la mort de Purcell a finals del segle XVII. Parry, com a arquitecte d'aquella reconstrucció, sabia que no podia mirar endins perquè no hi havia referents i que havia de mirar enfora. S'hi va trobar Mendelssohn, Schumann, Brahms... i va quedar dins de la seva òrbita. A mesura que s'atansava el segle XX, no va voler saber res dels nous corrents, alhora que va saber trobar el so i el ritme genuïnament anglesos. Parry, un home de moral estricta, conviccions fortes, cultura immensa, agnòstic i ple de carisma, és poc o mal conegut i per això durant tots aquests dies us convidem a conèixer-lo sentint les seves cinc esplèndides simfonies i una obra per a cor commovedora, les "Cançons de comiat", que va compondre al final de la vida. Parry va morir el 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial.

Charles Hubert Parry, nascut el 1948, és el compositor anglès que, amb Stanford, va iniciar el renaixement de la música anglesa després d'haver estat intensament i sorprenentment adormida des de la mort de Purcell a finals del segle XVII. Parry, com a arquitecte d'aquella reconstrucció, sabia que no podia mirar endins perquè no hi havia referents i que havia de mirar enfora. S'hi va trobar Mendelssohn, Schumann, Brahms... i va quedar dins de la seva òrbita. A mesura que s'atansava el segle XX, no va voler saber res dels nous corrents, alhora que va saber trobar el so i el ritme genuïnament anglesos. Parry, un home de moral estricta, conviccions fortes, cultura immensa, agnòstic i ple de carisma, és poc o mal conegut i per això durant tots aquests dies us convidem a conèixer-lo sentint les seves cinc esplèndides simfonies i una obra per a cor commovedora, les "Cançons de comiat", que va compondre al final de la vida. Parry va morir el 1918, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial.

Per boca de Monsieur Croche, Debussy diu que "els músics només escolten la música escrita per mans hàbils; mai la que hi ha inscrita en la natura. Veure sortir el sol és més útil que sentir la Simfonia Pastoral". Amb aquestes paraules, el compositor francès nascut el 1862, a qui no li agradava que l'anomenessin impressionista, ens situa allí mateix, en el terreny de les impressions; en aquest cas, la que produeix la sortida del sol. I d'aquesta manera ens dona moltes pistes de com és la seva música: un continu de blocs sonors, imatges o impressions que, d'alguna manera, no es conformen a ser una baula d'un procés integrador per fer avançar l'obra sinó que, més aviat, es justifiquen per elles mateixes. Debussy, amb els contrastos de paisatges sonors que crea, aconsegueix una mena d'anul·lació del temps i s'atura a contemplar. I això és el que farem, sentir Debussy i contemplar amb ell moltes imatges suggerents a través de l'obra per a piano. Música fantàstica per aquests dies de tardor.

Per boca de Monsieur Croche, Debussy diu que "els músics només escolten la música escrita per mans hàbils; mai la que hi ha inscrita en la natura. Veure sortir el sol és més útil que sentir la Simfonia Pastoral". Amb aquestes paraules, el compositor francès nascut el 1862, a qui no li agradava que l'anomenessin impressionista, ens situa allí mateix, en el terreny de les impressions; en aquest cas, la que produeix la sortida del sol. I d'aquesta manera ens dona moltes pistes de com és la seva música: un continu de blocs sonors, imatges o impressions que, d'alguna manera, no es conformen a ser una baula d'un procés integrador per fer avançar l'obra sinó que, més aviat, es justifiquen per elles mateixes. Debussy, amb els contrastos de paisatges sonors que crea, aconsegueix una mena d'anul·lació del temps i s'atura a contemplar. I això és el que farem, sentir Debussy i contemplar amb ell moltes imatges suggerents a través de l'obra per a piano. Música fantàstica per aquests dies de tardor.

Per boca de Monsieur Croche, Debussy diu que "els músics només escolten la música escrita per mans hàbils; mai la que hi ha inscrita en la natura. Veure sortir el sol és més útil que sentir la Simfonia Pastoral". Amb aquestes paraules, el compositor francès nascut el 1862, a qui no li agradava que l'anomenessin impressionista, ens situa allí mateix, en el terreny de les impressions; en aquest cas, la que produeix la sortida del sol. I d'aquesta manera ens dona moltes pistes de com és la seva música: un continu de blocs sonors, imatges o impressions que, d'alguna manera, no es conformen a ser una baula d'un procés integrador per fer avançar l'obra sinó que, més aviat, es justifiquen per elles mateixes. Debussy, amb els contrastos de paisatges sonors que crea, aconsegueix una mena d'anul·lació del temps i s'atura a contemplar. I això és el que farem, sentir Debussy i contemplar amb ell moltes imatges suggerents a través de l'obra per a piano. Música fantàstica per aquests dies de tardor.

Per boca de Monsieur Croche, Debussy diu que "els músics només escolten la música escrita per mans hàbils; mai la que hi ha inscrita en la natura. Veure sortir el sol és més útil que sentir la Simfonia Pastoral". Amb aquestes paraules, el compositor francès nascut el 1862, a qui no li agradava que l'anomenessin impressionista, ens situa allí mateix, en el terreny de les impressions; en aquest cas, la que produeix la sortida del sol. I d'aquesta manera ens dona moltes pistes de com és la seva música: un continu de blocs sonors, imatges o impressions que, d'alguna manera, no es conformen a ser una baula d'un procés integrador per fer avançar l'obra sinó que, més aviat, es justifiquen per elles mateixes. Debussy, amb els contrastos de paisatges sonors que crea, aconsegueix una mena d'anul·lació del temps i s'atura a contemplar. I això és el que farem, sentir Debussy i contemplar amb ell moltes imatges suggerents a través de l'obra per a piano. Música fantàstica per aquests dies de tardor.

Per boca de Monsieur Croche, Debussy diu que "els músics només escolten la música escrita per mans hàbils; mai la que hi ha inscrita en la natura. Veure sortir el sol és més útil que sentir la Simfonia Pastoral". Amb aquestes paraules, el compositor francès nascut el 1862, a qui no li agradava que l'anomenessin impressionista, ens situa allí mateix, en el terreny de les impressions; en aquest cas, la que produeix la sortida del sol. I d'aquesta manera ens dona moltes pistes de com és la seva música: un continu de blocs sonors, imatges o impressions que, d'alguna manera, no es conformen a ser una baula d'un procés integrador per fer avançar l'obra sinó que, més aviat, es justifiquen per elles mateixes. Debussy, amb els contrastos de paisatges sonors que crea, aconsegueix una mena d'anul·lació del temps i s'atura a contemplar. I això és el que farem, sentir Debussy i contemplar amb ell moltes imatges suggerents a través de l'obra per a piano. Música fantàstica per aquests dies de tardor.

El pare de la simfonia es diu que és Franz Joseph Haydn, però Haydn no crea res de nou, no s'inventa res. Això sí, aconsegueix establir una concepció formal excelsa amb una tensió dramàtica excepcional. I no és poca cosa. És una revolució subtil, feta amb petits canvis que van modelant l'esquelet simfònic per fer-lo més robust i dotar-lo de més complexitat. I aquesta setmana assistirem als inicis d'aquest nou camí que Haydn començava a recórrer a finals dels anys 50 del segle XVIII. Per això sentirem algunes de les seves simfonies de joventut, escrites abans del 1761, quan va començar a treballar per a la família Esterhazy. Si ens hi voleu acompanyar, veureu que recórrer aquest camí és fantàstic.