El compositor de la setmana

El pare de la simfonia es diu que és Franz Joseph Haydn, però Haydn no crea res de nou, no s'inventa res. Això sí, aconsegueix establir una concepció formal excelsa amb una tensió dramàtica excepcional. I no és poca cosa. És una revolució subtil, feta amb petits canvis que van modelant l'esquelet simfònic per fer-lo més robust i dotar-lo de més complexitat. I aquesta setmana assistirem als inicis d'aquest nou camí que Haydn començava a recórrer a finals dels anys 50 del segle XVIII. Per això sentirem algunes de les seves simfonies de joventut escrites abans del 1761, quan va començar a treballar per a la família Esterhazy. Si ens hi voleu acompanyar, veureu que recórrer aquest camí és fantàstic.

Es diu que el pare de la simfonia és Franz Joseph Haydn, però Haydn no crea res de nou, no s'inventa res. Això sí, aconsegueix establir una concepció formal excelsa amb una tensió dramàtica excepcional. I no és poca cosa. És una revolució subtil, feta amb petits canvis que van modelant l'esquelet simfònic per fer-lo més robust i dotar-lo de més complexitat. I aquesta setmana assistirem als inicis d'aquest nou camí que Haydn començava a recórrer a finals dels anys 50 del segle XVIII. Per això sentirem algunes de les seves simfonies de joventut escrites abans del 1761, quan va començar a treballar per a la família Esterhazy. Si ens hi voleu acompanyar, veureu que recórrer aquest camí és fantàstic.

El pare de la simfonia es diu que és Franz Joseph Haydn, però Haydn no crea res de nou, no s'inventa res. Això sí, aconsegueix establir una concepció formal excelsa amb una tensió dramàtica excepcional. I no és poca cosa. És una revolució subtil, feta amb petits canvis que van modelant l'esquelet simfònic per fer-lo més robust i dotar-lo d'una major complexitat. I aquesta setmana assistirem als inicis d'aquest nou camí que Haydn començava a recórrer a finals dels anys 50 del segle XVIII. Per això sentirem algunes de les seves simfonies de joventut escrites abans del 1761, quan va començar a treballar per a la família Esterhazy. Si ens hi voleu acompanyar, veureu que recórrer aquest camí és fantàstic.

Johann Sebastian Bach va quedar orfe de pare i de mare en molt poc temps, quan tenia deu anys. El va acollir a casa seva, a Ohrdruf, el seu germà gran, alumne de Pachelbel. Eren nois que d'entrada no estaven gaire ben situats en la jerarquia social, perquè el pare no era ni pastor de l'església ni metge de la cort, com els pares de Telemann o Händel, sinó un músic ras.

Però Johann Sebastian Bach va anar trobant el seu camí i va anar fent música fantàstica que, vista des dels nostres dies, és com el gran far que ho il·lumina tot des del barroc. Música que, encara que sembli impossible, no va ser sempre valorada així. Hi va haver d'haver un altre músic enorme que un bon dia rescatés Bach de l'oblit: Felix Mendelssohn.

Bach és el compositor d'aquesta setmana a Catalunya Música i us oferirem algunes de les seves cantates profanes.

Johann Sebastian Bach va quedar orfe de pare i de mare en molt poc temps, quan tenia deu anys. El va acollir a casa seva, a Ohrdruf, el seu germà gran, alumne de Pachelbel. Eren nois que d'entrada no estaven gaire ben situats en la jerarquia social perquè el pare no era ni pastor de l'església ni metge de la cort, com els pares de Telemann o Händel, sinó un músic ras.

Però Johann Sebastian Bach va anar trobant el seu camí i va anar fent una música fantàstica que, vista des dels nostres dies, és com el gran far que ho il·lumina tot des del barroc. Música que, encara que sembli impossible, no va ser sempre valorada així. Va caldre que un altre músic enorme rescatés Bach de l'oblit: Felix Mendelssohn.

Bach és el compositor d'aquesta setmana a Catalunya Música i us oferirem algunes de les seves cantates profanes.

Johann Sebastian Bach va quedar orfe de pare i de mare en molt poc temps, quan tenia deu anys. El va acollir a casa seva, a Ohrdruf, el seu germà gran, alumne de Pachelbel. Eren nois que d'entrada no estaven gaire ben situats en la jerarquia social perquè el pare no era ni pastor de l'Església ni metge de la Cort, com els pares de Telemann o Händel, sinó un músic ras.

Però Johann Sebastian Bach va anar trobant el seu camí i va anar fent música fantàstica que, vista des dels nostres dies, és com el gran far que ho il·lumina tot des del barroc. Música que, encara que sembli impossible, no va ser sempre valorada així. Hi va haver d'haver un altre músic enorme que un bon dia rescatés Bach de l'oblit: Felix Mendelssohn.

Bach és el compositor d'aquesta setmana a Catalunya Música i us oferirem algunes de les seves cantates profanes.

Johann Sebastian Bach va quedar orfe de pare i de mare en molt poc temps, quan tenia deu anys. El va acollir a casa seva, a Ohrdruf, el seu germà gran, alumne de Pachelbel. Eren nois que d'entrada no estaven gaire ben situats en la jerarquia social perquè el pare no era ni pastor de l'església ni metge de la cort, com els pares de Telemann o Händel, sinó un músic ras. Però Johann Sebastian Bach va anar trobant el seu camí i va anar fent música fantàstica que, vista des dels nostres dies, és com el gran far que ho il·lumina tot des del barroc. Música que, encara que sembli impossible, no va ser sempre valorada així. Hi va haver d'haver un altre músic enorme que un bon dia rescatés Bach de l'oblit: Felix Mendelssohn.

Bach és el compositor d'aquesta setmana a Catalunya Música i us oferirem algunes de les seves cantates profanes.

Johann Sebastian Bach va quedar orfe de pare i de mare en molt poc temps, quan tenia deu anys. El va acollir a casa seva, a Ohrdruf, el seu germà gran, alumne de Pachelbel. Eren nois que d'entrada no estaven gaire ben situats en la jerarquia social perquè el pare no era ni pastor de l'església ni metge de la cort, com els pares de Telemann o Händel, sinó un músic ras.

Però Johann Sebastian Bach va anar trobant el seu camí i va anar fent música fantàstica que, vista des dels nostres dies, és com el gran far que ho il·lumina tot des del barroc. Música que, encara que sembli impossible, no va ser sempre valorada així. Hi va haver d'haver un altre músic enorme que un bon dia rescatés Bach de l'oblit: Felix Mendelssohn.

Bach és el compositor d'aquesta setmana a Catalunya Música i us oferirem algunes de les seves cantates profanes.

Aleksandr Skriabin apareix en la història de la música com si fos un planeta fora de tot sistema i només gravités sobre una òrbita que li fos pròpia a ell i prou. Al principi semblava que aquell jovenet de Moscou, menut i aristocràtic, havia de ser el rus hereu de Liszt o Chopin, però en els només 43 anys que va viure va anar deixant enrere l'estil romàntic fins a descobrir un món sonor miraculosament modern. I això és el que farem aquesta setmana: deixar-nos portar pel viatge musical de Skriabin amb les seves obres per a orquestra, un catàleg petit de només vuit peces, però extraordinari.

Aleksandr Skriabin apareix a la història de la música com si fos un planeta fora de tot sistema i només gravités sobre una òrbita que li fos pròpia a ell i prou. Al principi semblava que aquell jovenet de Moscou, menut i aristocràtic, havia de ser el rus hereu de Liszt o Chopin, però en els només 43 anys que va viure va anar deixant enrere l'estil romàntic fins a descobrir un món sonor miraculosament modern. I això és el que farem aquesta setmana: deixar-nos portar pel viatge musical de Skriabin amb les seves obres d'orquestra, un catàleg petit de només vuit obres, però extraordinari.