El compositor de la setmana

A Franz Schubert, des de ben petit, tothom li veia un talent increïble i una intuïció musical fora de mida. Impressionava Salieri, el seu professor, perquè componia amb una naturalitat cristal·lina i amb una força i una complexitat plenes d'humilitat i senzillesa. Schubert és aquell vienès arrelat al paisatge de la seva ciutat de qui aquesta setmana sentirem els quartets de corda, del vuitè fins al quinzè i últim. Estar amb Schubert sempre és estar en molt bona companyia. Us esperem!

A Franz Schubert, des de ben petit, tothom li veia un talent increïble i una intuïció musical fora de mida. Impressionava Salieri, el seu professor, perquè componia amb una naturalitat cristal·lina i amb una força i una complexitat plenes d'humilitat i senzillesa. Schubert és aquell vienès arrelat al paisatge de la seva ciutat de qui aquesta setmana sentirem els quartets de corda, del vuitè fins al quinzè i últim. Estar amb Schubert sempre és estar en molt bona companyia. Us esperem.

Béla Bartók és una figura imprescindible del segle XX, autor d'una obra abundant i diversificada, música impressionant, robusta, molt potent, plena de ritme i d'una força desbordant. Bartók va néixer el 1881 a Hongria, va estudiar piano amb la seva mare i també amb un alumne de Liszt; de jove es va creuar amb Zoltan Kodaly i junts van fer un llarg camí d'investigació de la tradició musical popular. Va fer gires com a pianista, va compondre des de molt jove, l'ocupació nazi el va empènyer cap a l'exili als EUA el 1940 i va morir a Nova York el setembre del 1945, als 64 anys. Són quatre pinzellades d'una vida intensa que recorrerem musicalment amb obres fantàstiques com "El mandarí meravellós", la "Música per a corda, percussió i celesta" o la Sonata per a dos pianos i percussió. Fem el trajecte junts?

Béla Bartók és una figura imprescindible del segle XX, autor d'una obra abundant i diversificada, música impressionant, robusta, molt potent, plena de ritme i d'una força desbordant. Bartók va néixer el 1881 a Hongria, va estudiar piano amb la seva mare i també amb un alumne de Liszt, de jove es va creuar amb Zoltan Kodaly i junts van fer un llarg camí d'investigació de la tradició musical popular. Va fer gires com a pianista, va compondre des de molt jove, l'ocupació nazi el va empènyer cap a l'exili als EUA el 1940 i va morir a Nova York el setembre del 1945, als 64 anys. Són quatre pinzellades d'una vida intensa que recorrerem musicalment amb obres fantàstiques com "El mandarí meravellós", la "Música per a corda, percussió i celesta" o la Sonata per a dos pianos i percussió. Fem el trajecte junts?

Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als vint-i-quatre va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia "Primavera", el catàleg ja era extens però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any de conèixer Brahms, l'any d'acomiadar-se del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra, per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.