El compositor de la setmana

Avui escoltarem: Concert de Brandenburg núm. 1 BWV 1046; Concert per a violí en la menor, BWV 1041; Concert de Brandenburg núm. 2 BWV 1047. L'any 1723 Johann Sebastian Bach (1685-1750) es va traslladar amb la seva família a la ciutat de Leipzig, on va treballar com a kantor de les esglésies de la ciutat durant 27 anys, fins a la seva mort. Però just abans de guanyar aquesta plaça, Bach va treballar en diverses corts de la regió, on va poder desenvolupar una producció musical fascinant, bàsicament instrumental, gràcies als excel·lents músics que tenia a l'abast i als aristòcrates il·lustrats i melòmans als quals servia. Entre ells destaca el príncep Leopold del petit ducat d'Anhalt-Köhten, per a qui va compondre desenes d'obres instrumentals, concertants, de cambra i per a instruments solistes, entre les quals hi ha autèntiques obres mestres.

Avui sentirem: "Gianni Schicchi" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per a l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "Suor Angelica" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, els llums, els automòbils, els espectacles i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "Il tabarro" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "La fanciulla del West" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui sentirem: "Manon Lescaut" (extractes) i "Madama Butterfly" (extractes). Els èxits més sonats que va viure Giacomo Puccini (1858-1924) van ser amb motiu de les funcions i estrenes de les seves òperes als Estats Units, concretament al Metropolitan Opera House de Nova York, on van tenir una acollida entusiasta. Puccini hi va viatjar dues vegades: l'any 1907 en ocasió de l'estrena nord-americana de "Manon Lescaut" i de "Madama Butterfly", i el 1910 per l'estrena absoluta de "La fanciulla del West". Puccini va quedar enlluernat i captivat per aquella ciutat exuberant, pel seus gratacels, les llums, els automòbils, els espectacles, i per les dones! També hi va retrobar grans col·legues italians com Caruso o Toscanini, amb qui va compartir èxits apoteòsics i desenes d'anècdotes.

Avui escoltarem: "Gurrelieder" (Cançons de Gurre), oratori per a cors, solistes i orquestra. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Dues de les "Sis cançons" op. 3; "Brettl Lieder" (Cançons de cabaret); "Friede auf Erde" (Pau a la terra), motet per a cor a cappella a vuit veus, op. 13. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: "Pélleas et Mélisande", poema simfònic op. 5. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Quatre cançons, op. 2; "Verklärte Nacht" (Nit transfigurada), op. 4. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.