El compositor de la setmana

Avui escoltarem: Dues cançons per a baríton i piano, op. 1; Quartet de corda en re major, op. 0. Arnold Schönberg (1874-1951), un vienès d'origen jueu i de família humil, ha estat un dels compositors més influents de la història de la música. Durant la primera dècada del segle XX va iniciar un viatge estilístic apassionant, controvertit i sense precedents, presidit per la dissolució de la tonalitat, que va derivar cap al dodecafonisme i el serialisme. Unes teories que van revolucionar el món de la música. Però durant els seus anys de joventut i abans d'aquesta revolució, va compondre un seguit d'obres que són hereves indiscutibles de la gran tradició musical germànica tardoromàntica, unes obres expressionistes que ja començaven a portar el llenguatge musical als límits de la tonalitat.

Avui escoltarem: Concert per a violoncel, op. 104. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família i s'hi va passar tres anys durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quintet de corda en mi bemoll major, op. 97; Cançons bíbliques, op. 99 (selecció). L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Quartet de corda "Americà", núm. 12, en fa major, op. 96; "Suite americana" per a piano, en la major, op. 98. L'any 1892, quan tenia 51 anys i era al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril de 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: "Te deum" per a cor solistes i orquestra, op. 103; Sonatina per a violí i piano, en sol major, op. 100. L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que el van inspirar per fer obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui escoltarem: Simfonia núm. 9, "del nou món". L'any 1892, quan tenia 51 anys i estava al zenit de la seva creativitat i presitigi, Antonin Dvorak (1841-1904) va acceptar una oferta molt llaminera dels Estats Units per dirigir el Conservatori de Nova York i l'Orquestra Filharmònica de la ciutat. Dvorak se n'hi va anar amb la seva família, i s'hi va passar tres anys, durant els quals va descobrir un món riquíssim de folklore i tradicions musicals que li van inspirar obres de tots el gèneres: simfonies, cors, cançons, música per a piano i de cambra... Dvorak, a Nova York, va viure a cos de rei, i va engrescar els joves músics d'allà a compondre en un llenguatge genuïnament americà. Però l'enyorança de la seva terra el va fer tornar l'abril del 1895 convertit en una estrella de gran reputació.

Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 4, en si bemoll major, op. 53; Suite "El lloctinent Kijé", op. 60. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Obertura sobre temes hebreus", op. 34; Simfonia núm. 3, op. 44. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: suite de "L'amor de les tres taronges"; Concert per a piano i orquestra núm. 3, en do major, op. 26. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.

Avui hem sentit: "Simfonia clàssica", op. 25; Concert per a piano i orquestra núm. 2, en sol menor, op. 16. Prokófiev es va passar 18 anys rondant pel món, buscant l'espai per mostrar les seves creacions i el seu virtuosisme com a pianista, i a la recerca del reconeixement de públic i col·legues. Havia fugit d'una Unió Soviètica incendiada i a les portes d'una guerra civil, en una mena d'exili voluntari que el va portar als Estats Units, on va viure dos anys molt fructífers però amb poc reconeixement, a Baviera un any i mig, i amb gires contínues arreu d'Europa, per acabar establint-se a París on es va consagrar com a compositor. Un periple d'on van néixer les seves obres més avantguardistes i eclèctiques, i que aquesta setmana sentirem i contextualitzarem.