El compositor de la setmana

Avui hem sentit: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). L'any 1907 Gustav Mahler va fitxar com a director de la Metropolitan Opera de Nova York. Els problemes a la Hofoper de Viena s'havien multiplicat i va decidir marxar als Estats Units, on li oferien tot el que demanava. També va ser titular de la Filharmònica de Nova York, i hi va dirigir moltes òperes i estrenes simfòniques, sempre amb un èxit enorme. Però aquesta etapa professional tan brillant va coincidir amb greus crisis personals: la mort sobtada de la seva filla gran, l'agreujament de la seva malaltia cardíaca (que el duria a la mort) i el deteriorament de la relació amb la seva esposa, Alma. I, enmig d'aquesta voràgine, sorgeixen les seves últimes obres, colossals monuments sonors que porten la música al límit, allò que no s'havia sentit mai abans.

Avui hem sentit: Quartet en sol major, op.44 núm. 4, "La Tiranna"; "Dixit Dominus" (fragments); Quintet núm. 4 per a corda i guitarra en re major, "Fandango". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels Borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Quintet en do major, op. 30 núm. 6, "Música notturna dell strade di Madrid"; "Stabat Mater" per a soprano i corda, op. 61 (extractes); Trio en sol major, op.34 núm. 2. Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. De jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor de 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aillat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Concert per a violoncel i orquestra núm. 9, en si bemoll major; Simfonia en re menor, "La casa del diavolo". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Quintet en mi major, op. 11 núm. 5; fragments de la sarsuela "La Clementina" (Obertura, ària "O qual sincero amor", i Finale). Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: "Concert per a violoncel i corda núm. 2"; "Quartet de corda en si bemoll major, op. 2, núm. 2"; "Simfonia en re major, núm. 1". Luigi Boccherini (1743-1805) va ser coetani estricte de Haydn i Mozart, però tot i la qualitat i originalitat de la seva música, ha quedat fora del cànon, a l'ombra d'aquests genis. Fill d'un contrabaixista de prestigi, de jovenet ja es va mostrar com un virtuós del violoncel i va viure a Viena, París i Milà, on amb 22 anys va formar el primer quartet de corda estable de la història que feia actuacions públiques. Però la tardor del 1768 va acceptar una proposta de l'ambaixador espanyol a París per anar a viure a Madrid, a la cort dels borbons. Hi va viure la resta de la seva vida. Aquest ostracisme, aïllat dels centres musicals europeus i allunyat de la flor i nata del món musical, és la raó de l'oblit i de l'injust menysteniment de la seva nodrida producció, coronada per centenars d'obres de cambra de gran bellesa.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en la major, op. 92 (extractes); Simfonia núm. 8 en fa major, op. 93 (extractes); "An die Ferne Geliebte", cicle de Lieder op. 98. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: "Fidelio" (extractes); "Für Elise", bagatel·la en la menor; Tres Lieder, op. 83; "Quartet de corda núm. 11, op. 95, "Quarteto serioso"; Lied "An die Geliebte". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Sonata núm. 18, op. 31; Sonata en fa # major, núm. 24,op. 78; "An die Hoffnung", lied op. 94. Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Gran Sonata en la bemoll major, núm. 12, op. 26 (Marxa fúnebre); Sonata núm. 14 en do # menor, op. 27/2 "Clar de lluna". Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.