El compositor de la setmana

Avui hem sentit: "Adelaïde", cicle de cançons; Sonata núm. 23, op. 57, "Apassionata"; Trio op. 70/1 (extractes). Beethoven era un personatge genial i geniüt, impulsiu i apassionat, franc, honest però malcarat, amb un físic poc agraciat i ple de xacres, però amb un magnetisme que el feia molt atractiu. A part de ser un creador prodigiós, també era un virtuós del piano, i alternava actuacions enlluernadores amb l'ofici de professor particular. Enamoradís de mena, va festejar diverses alumnes (a qui doblava l'edat) i dames de la classe alta vienesa (sovint casades), però cap d'aquestes relacions va reeixir: totes li donaven carbasses! No obstant, aquests amors impossibles i convulsos van inspirar-li obres apassionades i plenes d'emocions contradictòries, un repertori molt vinculat a la seva biografia més íntima, i que escoltarem aquesta setmana.

Avui hem sentit: Quintet amb piano, en mi major, op. 15; "Quatre cançons de comiat", op. 14. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite per a orquestra op. 11; extractes de l'òpera "Die Tote Stadt", op. 12. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer els 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die Tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per al cinema.

Avui hem sentit: "Much ado about nothing", Suite op. 11; "Die Tote Stadt", op. 12 (extractes). Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia 13 anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer-ne 20 ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música per a cinema.

Avui hem sentit: "Prelude", "Música de Carnaval" de l'òpera "Violanta", op. 8; "Sextet per a corda", op. 10. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Der schneemann" (extractes); "Märchenbilder", op. 3; "Schauspiel overture", op. 4. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Edward Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva Simfonietta, dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: "Simfonietta", op. 5. Erich Wolfgang Korngold (1897-1957) va ser un nen prodigi de la música: les seves obres d'infantesa, tant les pianístiques com també les orquestrals, van enlluernar grans personalitats de l'època com Mahler, Strauss, Puccini o el sever crític Eduard Hanslick, que l'anomenava "el petit Mozart". Tenia tretze anys quan van representar a Viena la seva primera obra escènica; l'any 1911 Arthur Nikisch ja dirigia les seves obres orquestrals, i la Filharmònica de Viena va estrenar la seva "Simfonietta", dirigida per Felix Weingartner, quan Korngold tenia 16 anys. Abans de fer vint anys ja havia estrenat dues òperes, i la consagració va arribar amb la que es considera la seva obra mestra: l'òpera "Die tote Stadt", del 1920. L'any 1934, l'ascens del nazisme el va obligar a exiliar-se als Estats Units, on va passar la resta de la vida dedicat de ple a la música cinematogràfica.

Avui hem sentit: Tres cors a capella, op. 19; Tres romances per a violí i piano, op 22; Variacions sobre un tema de Robert Schumann, op. 20; Sis cançons de Jucunde, op. 23. Clara Wieck va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig quan tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Peces fugitives, op. 15; Preludi i fuga en sol menor; Trio per a violí, violoncel i piano, op. 17. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.

Avui hem sentit: Scherzo en re menor, op. 10; Tres romances, op. 11; "Gedichte aus Rückert's Liebesfrühling", op. 12; Sis cançons, op. 13. Clara Wieck (Schumann, de casada) va ser la reina del piano romàntic i una excel·lent compositora que ha quedat a l'ombra del seu marit. Nena prodigi, va debutar a la Gewandhaus de Leipzig (la ciutat on va néixer) quant tenia nou anys, i ben aviat va fer concerts i gires per Alemanya i per diversos països europeus, una carrera que va continuar després de casada i també de vídua, i durant 60 anys. La composició també va ser una de les seves prioritats: música per a piano, cançons, música de cambra, peces corals i un Concert per a piano i orquestra acabat quan tenia 16 anys. El seu catàleg és breu (23 obres) perquè va deixar de compondre quan tenia 34 anys, el 1853 i coincidint amb l'agreujament de la malaltia mental del seu marit, que el va dur a la mort. Però l'activitat com a concertista i docent va continuar durant la resta de la seva vida.